A D R I A N A

2.01.2012

2012-01-02T18:07:00.000+01:00

No necessito gaire temps; per ser agraïda només em cal unaparaula. GRÀCIES. Tot i així, el primer post de l'any es mereix una mica dereflexió. Deixeu-me estirar algunes de les paraules que més omplen l'aireaquests dies...

Bé és cert que a tots ens agraden els regals; però retornemla vella història de la recompensa. Aquella que es pot resumir amb "elsreis ho veuen tot". És el conte d'un "gràcies" eternitzat,demanar de forma tàctil i amb real necessitat per la subsistència del nostrepropi somriure. Dir: "Sigueu-hi un any més; tu m'aportes, tu em fascréixer." En realitat, el que demanem és la felicitat aliena per lapròpia: "(Necessito) que siguis feliç, perquè em contagies". Què hiha més altruista i egoista alhora que desitjar la felicitat aliena perbeneficiar-nos? Sempre he cregut que tot està format, fins i tot; per unapetita part del seu contrari. No som d'una sola peça i tot i que bateguem;sentir-nos antònims de nosaltres mateixos és el que ens fa donar valor albateg. Egoisme engalanat? Potser. Jo prefereixo dir-ne espiral de felicitat.Contagi: la prova més evident que no som blocs de felicitat aïllada.

Donar les gràcies, desitjar felicitat, somriure, estendreuna mà... paraules i moments plens de matisos entre el benefici propi i l'aliè.Sigui com sigui, són d'aquella classe de paraules que abans de posar-les a labalança ja han passat pel sedaç de l'agraïment. Transmeten llum. Transmetenvida.

Devendra Banhart- "I Remember"

Evidentment que el 2011 em deixa infinitat de gustos; tambéamargs. Però seria realment injusta sinó em sentís agraïda per aquest any queja queda al retrovisor. El que queda sempre són les persones, perquè la relacióque hi establim és la única manera de sentir. No puc estar més orgullosa de lesque han passat pel meu 2011. Les que ja hi eren i cada vegada es posen elllistó més alt. Les que he conegut i han entrat amb força. Una família que nodeixa de sorprendre'm i de la que estic cada dia més orgullosa.

Hi ha persones que vagin on vagin sempre tindran un llocd'honor a la meva memòria. Les que són com una meitat de mi mateixa; el meuetern 50% i sense elles no seria el que sóc. Aquelles que fan que un dia tapates converteixi en luxe daurat perquè quan arriben a la platja els núvolss'aparten al seu pas per la força que irradien. Les que em salven del'avorriment amb els vídeos més frikis del Youtube. Qui em fa riure quanploro. Qui em fa plorar de riure. Qui m'eriça la pell i em fa disseccionar elssegons i les paraules. Qui, sense saber-ho, provoca que sigui millor. Quiem descobreix que l'aigua pot ser plata. Que el silenci és sensualitat.Aquelles persones que m'han vist créixer, evolucionar, divagar i encara no s'han cansat de mi.Aquelles amb qui invento realitats paral·leles en hores intempestives.

Tots aquests són els "reis que ho veuen tot". Aquellsa qui em dec, els que m’ajudaran a sentir el 2012. Amb qui crearé momentsdignes de ser ancles en el temps per quan em calgui forçar un somriure sincerun dia gris.

La meva carta de desitjos es forma per moments. Que el meudespertador sigui el sol que entri per la finestra. Que el senti a la cara, ambels ulls tancats. Passejar en silenci i clavar els ulls al cel. Buscar el ritmeen unes mans que no són meves. Mantenir converses mudes amb la mirada. Valorarla pluja. Desprendre'm del que no necessito. Submergir-me un un llac de boira isortir-ne victoriosa. Acariciar amb les pestanyes i els cabells. Dir poc, peròpensar molt. Sentir la respiració en tercera persona entre el clatell il’esquena. Nedar en un mar de confeti. Resultar una tregua esperançadora entreel dia i la nit. Deixar marxar les síl·labes buides tant lluny que no puguiescoltar-les. Escriure'm com una pàgina en blanc sense deixar de tenir arrel. Ievidentment a la meva llista demandes pel 2012 hi ha el desig hiperbòlic de lavostra felicitat.

No és cap secret que no ens espera un any fàcil, però: i sigaudir de cada persona i moment de llum és l'únic que haguem de fer perquè elnou any sigui perfecte? Ja ho deia Victor Hugo: "L'hivern està al meu cap,però hi ha una eterna primavera al meu cor".

Feliç 2012, llum i sentits per tothom!

La radiant llibertat de lo efímer

2011-10-03T00:21:00.000+02:00

"Potser el desordre no era més que llibertat".Aquesta ha estat la conclusió que he tret després de llegir nombroses pàginestacades de tinta. Tacades de múltiples raonaments, a primera vista inconnexes.Al llegir totes les paraules s'intuïa una mena d'amnèsia i desordre entre unafrase i una altre. I és per això que els textos em quedaven encallats a lapunta dels dits. Porto dies auto-confiant-me secrets, utilitzant paraulesblanques de tant despullades o vermelles com la sang. M'ajudo, em busco, em perdo,m'avorreixo de mi, però al final concloc que em moc entre matisos i això és elque em dóna vida. Sóc responsable de mi; i totes les paraules que creiainconnexes em demanaven a crits valentia. Tenien sentit i em parlaven. Crec quel'auto-engany és la pràctica més estesa; és un martiri i una (auto)traïció còmode.Una falta de respecte. En canvi, les paraules que he llegit eren matisos d'unautoretrat. Ser sincer amb un mateix és una alliberació; així que sí, "eldesordre no era més que llibertat". Una llibertat que fa que deixem dedividir-nos entre on som i on voldríem estar. Quan abans aprenguem qui somabans podrem caminar; caminar deixant petjades. I és que tal com deia LuisCernuda "creo en mí mismo; porque algún día seré todas las cosas que amo".

Quan miro la llum, quan la sento, em convenço de la sevacaducitat. La llum és com el temps: una combinació d'oblit i memòria. La llumés l'essència de lo efímer; i les coses efímeres tenen el poder de silenciar elpresent per donar veu a una radiant sinceritat. Per això els moments de mésllibertat els recordo sota llum; ja sigui la roja que escalfa la pell, o la deplata que escalfa l'ànima. Moments com aquests són propicis a ser guardats a laretina del record. Jo en recordo un especialment. Agost. Mitja tarda. Llargasobretaula després d'una peixetada. Vistes al mar. Bevia una copa de vi blanc. L'aire deixava la brisatèbia i es convertia en una manta fresca. La vaignotar al coll, entre l'orella i el clatell; una primera gota. Del coll vapassar a recórrer l'esquena. I ja no va ser una; sinó dues, tres...fins quevaig perdre el compte. Des del centre de la columna se'm perdien per dins elvestit. Sota la única capa de fina tela només pell i restes de sal de mar. L'evidència d'unbany just abans de dinar. La sal es desfeia entre les gotes de pluja. Calfred.Tot s'eriça. La pell es tersa i cada part del cos és un signe que denota eltemps. Bigor en cada por.

L'aigua caient, entrant, buscant canals, plecs per onlliscar fins formar petits rius profans. És entre tot aquest escenari que cridaa dir-se "efímer" que et sorprens entre la més absoluta sinceritat.Les gotes es passejaven llibertines entre la tela, com el tacte de moltsdits formant rius que morien als peus. El record d'unes mans. El desig delrecord d'unes mans; de tenir-les allà. De quedar-me a la intempèrie i deixarque l'aigua fes de mi el que volgués. Després ser assecada per un ésser sedentd'aigua. I en la llunyania el sol d'última hora.

Sempre és commovedor veure el sol afogar-se al mar, veure labrillantor desesperada i final quan deixa una línia equilibrada. És un momentde sinceritat i vulnerabilitat del que no podem apartar la mirada. Ens cousostenir aquella llum tibant i única. És una al·lucinació que imposa l'espai, icrea una unànime por cap a l'ombra que arribarà. Però l'endemà, de nou etsalves entre la llum, torna la llibertat de coneixes gràcies a moments efímers.La llum discorre inventant nous colors; i la nit gastada només queda als ullsd'aquells que no saben apreciar-la. Mentre, la llum, la foscor, lesombres tenen alguna cosa en comú que et permet indagar en tu. En tots sempreperdura alguna cosa immòbil: alguna cosa que encara no ha trobat el quebuscava. Potser el despit d'infinits atzars? Anhels? Sigui el que sigui, crecque coneixes és el primer pas per satisfer-nos; deixar-nos mullar la pell;vibrar en els sentits, sentir passió, palpar els segons. Recordar que demà és tant lluny com mai.

Viure explícitament, suspesa entre l'aigua i la llum de plata.

2011-08-23T15:24:00.002+02:00

Sovint quan els peus la porten a casa, en el moment en què els carrers es troben mig deserts, busca veure-ho tot com si fos la primera vegada. Sentir la il·lusió de la llum tèbia del sol tocant-li la cara; encara que no hi hagi sol. Intentar que els ulls acariciïn l'escenari com si fos de vellut, encara que sigui d'asfalt. Busca que allò que trepitja no resulti estèril, conegut i previsible; segur però d'asfixiant premonició i, alhora, de vertiginosa vulnerabilitat futura. Busca veureu-ho tot com si fos la primera vegada, perquè: "tot i que només partim de zero un sol dia, que seria de nosaltres si no busquem sorprendre'ns? I si ens contagiem de l'esterilitat del quitrà? Destorssariem tota capacitat de sentir i d'imaginar?". Li cremava la sang, i no se la imaginava d'una altra manera.

Quan buscava la espurna de la sorpresa sovint recordava la frase d'un poema de Pedro Salinas: "has vuelto los misterios del revés". Divagava tant com palpitava i creia que els enigmes que més costa d'entendre són els més senzills. En ells és en els que creu: creu en el tacte de la sorra de la platja entre els dits, en el misteri i en la melancolia d'una mà, la simplicitat encoberta del funcionament d'un rellotge, un rostre trencat davant un mirall sencer... Aquest són els grans prodigis; els que estan desxifrats, però que encara acaben amb interrogant.

Algun dia, en contra de la seva voluntat, havia acabat per concloure que les coses més reals només tenien lloc a la imaginació, perquè sovint el que més recordem és el que no va passar. Llavors va decidir abandonar tota expectativa, i donar una tregua a la busca constant de la sorpresa. Calia que allò important tingues solidesa fora les fronteres del seu cap. Així doncs, va decidir lligar els pensaments que la limitaven; per tenir les mans lliures. Llavors, el camp de visió va expandir-se ràpidament. Eren moments de claredat, de llum nítida. Durant uns segons el silenci va afogar el soroll i va aconseguir crear nous interrogants i exclamacions. Tot semblava molt definit, clar i fresc com si acabés de néixer. La pedra ja no era pedra; semblava pell. Els silenci no era buit; contenia quatre tipus de sons diferents. I l'aire semblava teixit amb seda.

La capacitat d'auto-sorprendre's li va arribar des de mans alienes. Sap que només ha partit de zero un dia; però descobreix carreteres i cantonades de la seva carn que no sabia que existien. Es moldejen a l'interior; a un punt mig entre el caos i la raó, un punt que encara no té nom. Cavalquen invisibles i mudes i només es solidifiquen quan la pell està preparada per acollir-les.

Va trobar la sorpresa en forma de brot verd que li sortia dels ulls, fent-li créixer flors sota les pestanyes. També una ràfega d'aire que la recorria i feia que es sorprengués arquejant l'esquena. I cúmul d'estímuls imperceptibles que l'absorbien fent que perdés la compostura innata que simbolitzava tot allò que havia après. L'advertència d'una llaga perfecte que és, en definitiva, la salvació de tots aquells a qui els crema la sang. Aquells que deletregen "èxtasi" perquè és llavors quan la paraula es ramifica. És llavors quan sent la sorpresa i decideix que la millor manera deixar que es quedi és viure explícitament, suspesa entre l'aigua i la llum de plata.

Cascada de paraules per acompanyar els dies de sol i pell salada.

2011-08-09T23:53:00.009+02:00

Amb el temps és inevitable desenvolupar manies lectores. La meva probablement resulti irritant. Doblego la pàgina per la part superior sempre que trobo una reflexió memorable. Un paràgraf soberbi que convé degustar amb més calma. El que per molts lectors seria una heretgia, per mi és el millor indicador per mesurar la qualitat d'un llibre. Alguns són més propers al raonament gradual que a la reflexió puntual i brillant, d'altres, com el que ens ocupa, són les dues coses a la vegada. Petites dosis de filosofia a llarg de la novel·la, i una reflexió gradual corresponent al creixement dels personatges.

El llibre que pretenc comentar-vos té una cascada de doblecs que fan que ocupi casi el doble de quan el vaig comprar...comparteixo algunes de les reflexions més interessants.

"¿Cuál es el verdadero amor? ¿El que nace de la nada y termina aniquilando el espacio que invade o el que va creciendo, como sus plantas, como sus postres, como el mismo perdón, y conquista territorios vedados, rincones arañados y reacios a cicatrizar?"

"La única verdad en la cultura, en todo lo que puedas observar en sus vastos confines, es disfrutar con la belleza que provoca. Parece efímera, es generalmente capciosa y se alimenta de sentimientos, pero la belleza es la máxima expresión de las artes, es su destino."

No m'agraden les etiquetes, prefereixo no saber jutjar a tenir un llistat d'adjectius hermètics. Precisament aquest exercici de destruir barreres mentals i idees preconcebudes és el que cal fer amb el llibre que us vull recomanar. Res de judicis ni expectatives. Destruir-ho tot bans de girar la primera pàgina; allà on hi ha escrit "Boris Izaguierre, Finalista Premio Planeta 2007". Villa Diamante he set una de les novel·les més complicades que m'he trobat a l'hora de pair i ressenyar, potser per això puc dir que és de les meves preferides, no m'agraden les històries fàcils, ni els personatges d'una sola peça i monocolor. L'essència dels personatges, igual que l'essència de les persones està en els seus doblecs, en les seves contradiccions, matisos... Villa Diamante és això, començant pel seu autor, passant per la societat que descriu i en cada una de les seves protagonistes.

Tot i els seus espectacles esperpèntics a televisió mai he dubtat de la qualitat de Boris Izaguirre com a comunicador i cronista; ja que fins i tot a aquest pallasso kitch del circ que és la lluita per les audiències, se l'hi escapen reflexions pròpies d'un cultureta amb molta història i fons. El que no sabia era de la seva qualitat narrativa. Entre pàgines demostra la seva maduresa creativa i solidesa en estil. Entre paper és un escriptor seriós. Entre "bambalines" un show-man. Però en ambdós espais es desenvolupa molt bé, i això és, sens dubte, producte de la seva intel·ligència.

Un dels trets que més m'agrada de Villa Diamante és que permet al lector apreciar la visió d'una època de la història (la II guerra mundial) des de la perspectiva de l'altra banda de l'oceà. Els anys quaranta són sinònim de genocidi i misèria a Europa, però a Veneçuela, escenari on es desenvolupa el llibre, hi despertava una societat que transpirava prosperitat i riquesa provinent del petroli. Així, Villa Diamante combina un interessant component històric amb l'objectiu real de la història: dues germanes, Irene i Ana Elisa queden orfes i són acollides per una família enriquida a gràcies al negoci brut. Irene brilla per fora, però és inerta per dintre. La seva bellesa fa que sigui criada per la família d'acollida com si fos la seva pròpia filla. Té un futur escrit que no s'atreveix a canviar. Per contra, Ana Elisa, l'autèntica protagonista, és introspectiva, solitària i té la virtut de veure allò que no té forma i donar valor a allò que encara ha d'arribar. És una visionaria, però dins la família és tractada com una serventa. La seva història canvia quan és víctima d'una violació. Això la porta a abandonar Caracas i a escriure la seva vida a mode d'auto-superació. Però sempre amb el desenvolupament dels drames familiars de la família Uzcategui de fons i de la tragèdia política pel mig.

Un dels trets que més em fascinen d'aquesta novel·la és que conté poca dosi de diàleg. A priori això pot provocar falta d'aire al llegir, monotonia, i per consegüent deixar l'obra a mitges. Però no és el cas. Admiro profundament als autors que són capaços de desproveir-se dels diàlegs i substituir-los per descripcions que resultin encara més explicatives. És com escriure les paraules entre el llindar del que es diu llavis enfora, i alhora ser conscient del que es pensa pell a dins. És la manera més total i completa d'entendre els personatges. Potser per això aconsegueix descriure tant bé els matisos de totes elles. La frustració que senten, la soberbia, la crueltat i la tristesa que experimenten arriben a un punt alt d'empatia amb el lector.

Entre pàgina i pàgina Izaguierre se l'hi escapa part del seu coneixement com a guionista de telenovel·les i també com a cronista de societat. Potser és aquesta influència de telenovel·la el que fa que el final arribi de cop i estigui poc desenvolupat en comparació amb el nus de la història. En global però, el llibre és una magnífica crònica a fons de la consciència femenina. De fet, els personatges masculins estan poc desenvolupats; mentre que les protagonistes estan ben estudiades i definides. Són fortes, elegants i apassionades. La fascinació per aquest perfil de dones és un dels trets més notoris de qui és l'autor. Però no només aquí veiem el segell Izaguirre. L'autor posa passió en descriure la seva Veneçuela natal, i alhora critica sense cap mirament una manera molt tropical de fer política. En aquest sentit em recorda Isabel Allende. La sang i aire que posen en cada adjectiu i metàfora que té a veure amb la seva cultura. Així, Villa Diamante també s'erigeix com un homenatge a Caracas; la dels anys 40 i 50 i el desig d'haver pogut veure un país que hagués pogut ser grandiós, però que al final no ho va ser.

I per acabar, no se m'acut millor manera que fer-ho amb una última cita; una d'aquestes que ocupa un dobleg especial dins el llibre.

"¿De qué se componia realmente la memoria, de recuerdos o de personas?"

Possiblement de les dues coses, i d'algunes més; com llibres i lletres.

I tu, quin és el teu llibre predilecte? O el teu llibre de l'estiu? Fes una foto o comenta-ho al teu blog, ho recollirem a
http://biblioteques2punt0.blogspot.com/.

Inconsciència onírica

2011-07-13T11:28:00.005+02:00

Existeix un moment que passa o no passa, que no té existència a mitges. Si dos cossos adormits es reposicionen durant el son i s’enllacen inconscientment, formant una sola figura, es tornen necessaris fins el punt de confondre’s en un sol cos. Es tornen una illa. Però tot això ha de donar-se en el territori de la inconsciència; no serveix de res buscar-ho. Els cossos dorments assagen formes de semblança durant tota la nit, i rara vegada té lloc aquesta petita (no) coincidència. Quan passa, ningú ho sap i ningú ho recorda; només queda el vague reflex de la comunió de l’instant. És d’aquells moments que queden escrits amb tinta sorda i transparent. La paraula perfecció va ser articulada per casos així, per moments de inconsciència onírica.

… en ell:

Els separava menys menys d’un metre. En tot aquest espai sentia que ella guardava la majoria de l’aire de l’habitació; sospitava que l’oxigen es trobava entre els seus cabells; perquè quan els tocava tenien el tacte de quan passes la mà per un camp d’espigues en el moment precís en què bufa el vent. En realitat, el que passava és que fins i tot adormida, ella era la persona més viva que havia vist.

Damunt la taula un llibre amb alguns cantons doblegats. Creia que respirar ja valia la pena només per descobrir i, conscient o inconscientment anava deixant constància del que desitjava en els plecs dels llibres. Els seus desitjos compartien llit amb personatges de paper. Al costat del llibre una nota: “Si us plau, fes que noti que has arribat”

Ell allà dret podia apreciar tot el seu contorn, a contrallum tímida i elàstica. Respirava acompassada i com si flotés, semblava dormir sobre el pulmó del mar, pura, però salada. Només volia restar una estona més entre el silenci de la seva pell.

… en ella:

Mentre, ella somiava amb la inutilitat de les ganes infinites, amb l’esperança de trobar la veritat en l’onirisme. Sota la seva pell, estímuls que fluctuaven, inassequibles per qui estava al món dels desperts. Somiar era mirar per una finestra que invitava a desafiar la gravetat.

Fins i tot dormint, els seus dits traspassaven els limits de la cordura. Dormia, però deixava constància d’un desassosec de desig de viure allò que encara no tenia nom ni tacte, era tant intern i eteri que només es materialitzava en somnis i no sabia donar-l’hi paraula viva per descriure-ho. Era com una frase que es perd quan s’escriu. Tot i així, no perdia l’esperança, així que dormia amb un bloc i un bolígraf al costat del llit; per si un dia tot somiant, sabia escriure el que desitjava; o com arribar-hi. Mentre, ell restava dret i no notava com d’escandalosa resultava tanta normalitat.

Li costava entendre l’expressió de la cara d’ella, però l’hi agradava aquesta complexitat. Li recordava quan l’havia conegut i l’excitació dels segons previs que precedeixen el moment de descobrir una altre cara, una altre pell, una altre vida, un altre món. Era com tornar al pou de les sorpreses; però dins el marc real de la complicitat de dues persones que es coneixen. Va comprovar que hi havia una cosa que no havia canviat: la seva pell guardava la contradicció pura: era com la vida de cada bosc, la humitat d’un dia de pluja, la violència d’una ventada, la puresa tèrbola de la terra molla. I com una flor que creix, des de les seves cames en naixia una línia que pujava corba, anhelant de tacte. Llavors va recordar que quan les gotes relliscaven per ella no ho feien de manera uniforme. Per l’esquena ràpid, buscant els malucs, on es detenien recorrent-l’ho lent, descobrint. D’altres decidien fondre’s entre els seus pits. Aquestes mai més tornaries a veure-les. Fins i tot la humitat robava.

… la illa:

Mirant-la ell va descobrir que es podia cridar en silenci. Somiant ella, en el mandrós caminar cap a l’onirisme, notava que cada por de la seva pell clamava per el tacte de la calma aliena. “Fes que noti que has arribat”. Va decidir fer cas a la nota. El tacte va interrompre el seu son i convertida en una víctima dòcil, des del sofà al llit va descobrir que a vegades li agrada deixar-se guanyar.

Estona després, en mig d’un son profund dos cossos s’unien. Mentre, ella tornava a somiar, i tot i que no creia necessitar un cos aliè per ser un tot, l’endemà es llevaria amb l’energia de notar-se amb els sentits multiplicats. Ho atribuiria a un somni que no recordava. El que no sabria és que havia set part d’una illa, part de perfecció.

L’Actulitat de les biblioteques: entre el llindar de la nostàlgia i el futur.

2011-03-26T17:07:00.006+01:00

Inconscientment quan em poso a buscar comparatives acabo remenant el cofre de les referències cinematogràfiques. Probablement perquè el setè art és el mirall més fidel de la realitat, en ocasions, fins i tot oracle. Llanço una pregunta: quantes pel·lícules produïdes recentment i que centrin la seva història a l’actualitat hi podem veure escenes en una biblioteca?... Ben poques oi? Estrany; tenint en compte que les biblioteques com escenari d’una història o com a protagonistes actives de la mateixa han set un punt recurrent pel setè art. I sinó, fem vista enrere per recordar pel·lícules com “Los hombres del presidente”, els “Cazafantasmas”, “Breakfast at Tiffany’s”, “Ciudadano Cane”, “El nom de la Rosa”, “Matilda”…

I la pregunta és: per què ara no? Doncs perquè entre l’actualitat que mostren les pel·lícules i la realitat que presenten les biblioteques hi ha força anys de diferència. O dit d’altre manera, la societat interioritza al seu dia dia les eines que ens facilita la tecnologia, busca noves maneres de generar i compartir cultura, coneixement, activitats… I tot i així, existeixen institucions que consideren tots aquests progressos una competència; més que un aliat. Totes aquestes eines que es desenvolupen a la xarxa brinden l’oportunitat a les biblioteques de fer front a limitacions de difusió cultural i a agilitzar el procés de recopilació de textos. Adaptar-les els permetria obtenir més temps per dinamitzar la promoció dels seus continguts, arribar a un públic molt més ampli… Però què s’ucceïx quan tot això no s’interioritza i l'usuari creix molt més ràpid que les biblioteques? Des del meu punt de vista, aquesta no adaptació provoca que ens anem formant una imatge més nostàlgica i romàntica d’aquest espai; més que no pas una visió útil i resolutiva. Exagerada i apocalíptica opinió? Potser. Però quants de nosaltres anem a buscar informació a la biblioteca tenint Google a la punta dels dits? Quants ens enduem cd’s a casa tenint Spotify?

Aquestes, entre altres, són preguntes que han sorgit entre cerveses i braves en reunions de l’Osonosfera. I per això hem decidit posar fil a l’agulla a un altre acte anomenat ‘Biblioteques 2.0’. Des d’aquesta associació busquem crear debat, formular preguntes i obtenir respostes a tots aquests interrogants que sempre tenent un denominador comú: el món 2.0 i l’actualitat. Com utilitzar-ho en les diverses facetes de la nostra vida quotidiana? Partint d’aquesta premissa hem obtingut resultats molt satisfactoris en el primer ‘Concurs de Blocs Educatius d’Osona’, també a ‘Eleccions 2.0: El Debat’… ara abordem un altre escenari: les biblioteques. Com són i com haurien de ser? Per això us demanem: com us imagineu les biblioteques d'aquí a deu anys? La biblioteca també ha de ser un lloc d'accés a tota la informació que circula amunt i avall en format electrònic per la xarxa? També ha de ser un espai on l'usuari pugui aportat contingut a la xarxa? Què passa amb aquelles biblioteques 1.0 regides per bibliotecaris 2.0? És necessari tot aquest debat?

Des de l’Osonosfera hem creat un blog previ a l’acte perquè tots hi digueu la vostra. Aquestes aportacions són els que ens ajudaran a configurar un debat que comptarà amb tots els punts de vista: professionals del sector de les biblioteques, usuaris, professionals del sector editorial… Així doncs, us convido a fer-nos una visita i a plantejar-nos totes aquelles qüestions que creieu interessants!

Jo ja he fet la meva petita aportació personal:

“Si en la seva creació tant les biblioteques com Internet van ser considerades grans eines de democratització; per què no deixem de pensar que són com l’aigua i l’oli i treballem perquè una es nodreixi de l’altre? Si al cap hi a la fi el més important és fomentar la cultura, per què no aprofitem tantes eines com sigui possible per difondre’n els continguts?”

I vosaltres, com creieu que haurien de ser les biblioteques actualment? Tornarà el dia en què les pel·lícules puguin tornar a centrar les accions d’un personatge actual en una sala de biblioteca? O al contrari, ens haurem de quedar amb la bonica frase de resignació per excel·lència de “sempre ens quedarà París”?

En l’abisme de la dualitat

2011-02-13T20:45:00.004+01:00

Havia sentit dir que quan mires un abisme molta estona l’abisme t’acabava mirant a tu. Llavors, recordava una frase de l’Infern de Dante: “qui entri aquí que abandoni tota esperança”. Les hores li passaven marejades. Un forat negre s’empassava moments, segons. I el carrer es convertia en una passarel·la d’asfalt de versos podrits, caminava sense deixar petjada. Evitava reflectir-se en qualsevol superfície que li retornés la seva pròpia faç. No la reconeixia: inerta, tèrbola. Temia que algun dia es miraria i aquella grisor tant interna que per ara només percebia es reflectís en cada un dels seus pors. Tots aquests signes li sorgien pels ulls, i es negava a mirar-se perquè mai abans s’havia vist així. S’avorria de veure’s.

Es notava la gola aspre com una llima i la llengua adormida de tanta mudesa. Un cop dins la cafeteria va escollir la taula del fons. Des d’allà teixiria una història per rostre vist. Es va asseure i va alçar els ulls. Ja no els podria apartar. El sol entrava irreverent per la finestra, inundant de llum tota la sala. Tot i així, la majoria dels clients ni miraven ni admiraven les divines gales amb què s’havia vestit aquell matí. Ella, tot i la grisor que sentia, continuava tenint un imant cap el sol. L’hi venia de cara i els ulls l’hi picaven; se l’hi tancaven; com qui s’ajup en reverència davant d’algú grandiloqüent. Però es resistia a abaixar la mirada; com quan li sostens els ulls a ell, un rostre que t’invadeix d’atracció i desig. No volia perdre’s un sol moment d’aquell espectacle daurat; i semblava que no era la única.

Hi havia una noia asseguda a la taula de la finestra, també se li inundaven els ulls de llum. El sol xocava amb els seus cabells i s’hi quedava, pentinant-los i dotant-los d’un color mel. Allò era la màxima expressió d’un matí de principi de primavera. Tot i que l’invadia una estranya familiaritat no l’havia vist mai. L’hauria recordada, perquè era el rostre que havia estudiat que més bé es deixava llegir. Semblava viure amb tots els sentits al 100%, i era això el que havia cridat la seva vista cap a ella. La seva manera de gesticular denotava que buscava tocar l’aire; buscava el tacte en la seva forma més essencial. Acariciava la seva mà com si no fos seva i li va semblar que per un moment havia tancat lleugerament els ulls al fer-ho. La noia de la finestra es meravellava profundament de tenir cos; de poder-se sentir. Per això, no li va estranyar que quan li van portar el que havia demanat; te amb llet, posés en acció tot un ritual. Nas buscant l’aroma de bergamota. Oïda apreciant la caiguda precipitada de la infusió a la tassa. La vista fixada en el núvol que dibuixava la llet entre el te. Després del primer glop va tancar els ulls. Les espècies d’aquell tipus de te la portaven a algun lloc llunyà. No sabia on; però sabia que volia estar-hi.

La noia de la finestra va treure un llibre. Va acariciar-ne la tapa; examinar-la per davant, per darrere, per dins i per fora. Va passar les pàgines ràpidament, va inspirar i un somriure es va dibuixar a la cara, marcant dos forats a galta i galta. Aquest eren el gests més evidents que denotaven que el llibre era nou. Des de la taula del fons va poder llegir: El tiempo entre costuras, de Maria Dueñas. “Quan acabi aquest me’n compro un de Jane Austen. D’aquest cop no passa”, va pensar la noia de la finestra.

El sol ja no brillava amb tanta força; així que va apartar la vista de la noia de la finestra durant uns segons. Quan la va tornar a alçar s’havia esfumat. Ni rastre d’ella, de la tassa, de la tetera, del llibre. Res. Cap evidència del seu pas a la cafeteria.

Indecisió. Familiaritat. Malenconia.

Encara notava els ulls de l’abisme que la miraven; però li sostenia la mirada i no estava disposada a baixar-la. El sol i la noia de la finestra havien ofegat gran part del significat de la certera frase de Dante, “qui entri aquí que abandoni tota esperança”. Llavors va arribar el cambrer.

- Te Earl Grey amb llet. Que aprofiti.

Va obrir la tapa de la tetera buscant la olor de bergamota. El te relliscant per la tassa. La llet precipitant-se entre la infusió, formant un petit cel privat. Les espècies d’aquell tipus de te la portaven a algun lloc llunyà. No sabia on; però sabia que volia estar-hi. Després del primer glop va treure un llibre. Va acariciar-ne la tapa; examinar-la per davant, per darrere, per dins i per fora. Va passar les pàgines ràpidament, va inspirar i un somriure es va dibuixar a la cara, marcant dos forats a galta i galta. A la tapa s’hi podia llegir: Sentido y Sensibilidad, de Jane Austen.

Buscant la base pels propers capítols

2011-01-10T00:18:00.003+01:00

Què passa quan tot el que temies que sortís malament ja ha passat?

Que tot torna a dependre de tu

Que la vida t’ofereix un nou ventall de possibilitats per les quals arriscar-te

Que entres en el període de calma efímera que existeix entre demolició i demolició

Que pots tornar a ser exquisidament contradictòria i arribar a qualsevol lloc

Que continues caminant, encara que sigui amb talons de vidre

Vaja, allò que en diuen “borrón y cuenta nueva”,

però a mi m’agrada més dir-ne “màgia”

Era principis de gener. No pas 1. Començar amb una llista de propòsits que (no) s’havia plantejat un 1.1.11 li resultava massa encorssetat. Massa matemàtic. Massa previsible. “Obligacions planejades” li sonava a “crònica d’una mort anunciada”. Els fets més importants escollien el seu propi context per ser recordats. Així, el primer dia de gener que el sol brillava daurat i pertorbador va ser el dia. Recorreria botigues, parades de segona mà, mercats del “trasto”, el que calgués per trobar l’escriptori que feia temps que residia rere la seva retina. Creia que els escriptoris eren com un quadre expressionista; una mostra visual de la racionalitat i irracionalitat que s’experimenta. El que tenia li havia quedat petit per tantes coses com somiava abocar-hi i en necessitava un de nou a qui donar-li venes de tinta. On buidar les entranyes. On dessagnar-se cada vegada que les paraules l’ataquessin per l’esquena. Ara que tot tornava a dependre d’ella necessitava un nou lloc on retrobar la inutilitat de les ganes infinites o l’esperança de fabricar preguntes.

- La puc ajudar en alguna cosa?- va demanar la dependenta.

- Busco un escriptori que sigui capaç de treure la revolució tolerant que porto dins, i al revés; la calma intolerant que a vegades experimento. Em pot ajudar?

- …

El va trobar. Ocupava un lloc discret però vital a la botiga. Es dirigia cap a ell, somnàmbula, i tota la superfície del seu pensament es va diluir en pocs metres. Un cop a davant el va rodejar, el seus ulls el van estudiar, de dalt a baix, en cada plec. S’hi havia de veure reflectida, sinó no se’l quedaria. Era sobri, contundent i semblava extret d’una època en què els mobles es dissenyaven per ser un element més de la vida que s’hi creava. La mà esquerra, de la que més es fiava, va començar a recorre’l. Ulls tancats per accentuar els sentits. L’hi agradava perquè era imperfecte: llis, però cada pocs segons de recorregut sentia línies inacabades i alguna espora. Tenia vida. Les cantonades no eren punxegudes, sinó lleugerament arrodonides. Les seves idees hi quedarien bé al damunt: tampoc eren afilades (per ella sovint un sinònim de cíniques). Preferia visions com les les puntes d’aquell escriptori: clares i fermes, però modelables. Tota la fusta d’aquella peça s’aguantava amb unes potes amples i primes que deixaven un gran forat al mig. L’hi agradava; eren com dues cames aguantant-se sobre un talons de cristall dur de Baccarat.

Damunt només l’hi esperaven els essencials per la paraula, una làmpada i dues espelmes de vainilla i lavanda. Prohibits quedaven els rellotges i qualsevol element que li recordés que estava obligatòriament cenyida al temps. Tampoc fotografies. Les seves retines havien de partir de zero.

- Em quedo aquest. Quants dies tarden a portar-lo?

- Depèn de per quan el necessiti.

- El més aviat possible. És per començar a escriure-hi la meva vida.

“Jo sóc”

2010-11-29T12:10:00.002+01:00

Estava segur que el camí que trepitjava li quedaria gravat a la retina per l’interès que li produïen els llocs verges, els actes des-utilitzats, les converses contradictòries, les anècdotes que el feien riure cinc segons i reflexionar deu minuts… L’excitava tot allò que lluïa cegament i tot allò que es cobria de pols i demanava una mà amable amb anhel de redescobrir. Últimament reflexionava més del compte. Era culpa d’aquella llum llunyana a què no estava acostumat. Era terriblement inspiradora; o amb paraules d’Antonio Gala: “Si el paradís no és llum, que serà?”.

“Jo sóc”, es deia a cada passa. “Dos paraules. No necessito més. Dos paraules i cobro vida, tinc sentit, sóc suficient (però no prou). Sense complements puc ser la frase vivent més forta.” Era com la llum. Quan es pensava, tot i que sabia d’on havia sortit perquè ho havia respost en un examen de primària (“del ventre de la mare”) intuïa que hi havia alguna cosa que se li escapava. “Sóc la font de la meva existència, la font del meu abisme. La base sobre la que em construeixo; sobre la que em destrueixo”. S’assumia per moments en un procés de respiració que li resultava tant senzill, imperatiu però compromès com el repte d’assumir una senzilla frase: “jo sóc.”.

S’estava fent fosc. El cel ja no semblava un quadre de Monet, s’acostava al clarobscur barroc. Es va recordar d’una pregunta que no aconseguia respondre’s. Només l’hi posava veu en comptades ocasions; la formulava a qui creia que sabria entendre’n l’essència. Amb ella podia. Veure-la reflexionar en veu alta era un espectacle d’estímuls: desgranava les preguntes casi a mode de ciència forense i feia que el camí per arribar a la resposta fos més interessant que la resposta en si. I si no sabia respondre amb paraules ho faria amb els ulls. Però ell estava segur que això últim ho feia sense adonar-se’n; com si la seva mirada actués en independència al seu raonament.

- Per què actuem d’acord amb les idees dels altres si tenim les nostres pròpies?- va preguntar finalment.

- Facilitat, covardia, pobresa d’arguments, falta d’autocredibiliat, pèrdua de valors… Però tranquil, ja arribaran els mals moments en què recordarem que un dia vàrem ser millors. T’atacaran per l’esquena. Però tot i així aquesta nit estàs condenadament bé, estimat.

La veu era melòdica, la seva mirada sentenciava amb contundència. La resposta li recordava que no ho tenia tot lligat, que aquell dia no seria el dia en què es respondrien les seves preguntes. Queien amb la nit i començava a notar els estímuls que palpitaven sota la pell. Quan arribessin serien com una frase que es perd a l’escriure, després escriurien versos entre el baf dels vidres, buscarien la resposta a tot en l’aire viciat de l’alè. Per una estona preveia deixar els interrogants, aprofitar el viatge i endinsar-se al pou dels desitjos.

- Passem la resta de la nit sense enigmes?- l’hi va demanar.

- Ets el verb en carn viva.

I quan les lletres molles s’eixuguin arribaran les roses banyades de vi

2010-11-15T10:36:00.004+01:00

Dins la banyera la càrrega era més lleugera. Els pensaments flotaven i es diluïen en l’aigua. Alguns els faria desaparèixer quan aixequés el tap. Els més persistents quedarien muts darrera la veu de Nina Simone. Tot i així, l’aigua l’hi recordava que últimament no retenia res, que tot el que passava per les seves mans tenia la solidesa i temporalitat d’aquella humitat. La situació no millorava quan en comptes de banyar-se amb aigua o feia amb sol. Robava cada petita porció de llum, la raptava per contagiar-se. Però un forat negre que tenia prop del pit esquerre se l’empassava i no deixava que sortís pels ulls.

Sentia que la sang l’hi brollava intensa com sempre, però sospitava que potser tenia una petita fuga. Per això, era precís afluixar els nusos dels extrems que l’hi retenien les mans: els de l’apatia i l’eufòria. Era precís espolsar-se de les espatlles les carreges innecessàries. Potser així trobaria la fuga i l’hi creixerien flors sota les pestanyes.

Entre l’aigua la càrrega era més lleugera, però potser quan sortís trobaria sensacions que podrien tallar l’aire, estímuls casi imperceptibles que l’hi esgarraparien l’esquena per haver volgut alleugerir el pes de les espatlles. Però hauria aconseguit un petit espai, en buit que només podia omplir d’una manera: divisant un imperatiu de sentit únic que agonitzava si es qüestionava: “avança”.

“Aixeca’t. Asseca’t”.

Es va mirar al mirall disposada a comprovar els efectes de l’aigua sota la pell. Va adonar-sa que els imperatius sempre tenien millor acústica dins el seu cap que fora. Fora la veu era baixa i perdia coratge. Tot i així es veia sencera i un dia havia sentit que “no cal arreglar el que no està trencat”. Tornava a estar plena d’interrogants de retorçada corba. Però així era com l’hi agradava omplir petits buits. Sentint-se imperfecte va descobrir que podria arribar a qualsevol lloc.

Va desaparèixer del mirall i un cop a l’habitació es va dir: “Casi millor ho apunto tot, així no m’oblido de la temptació de tenir sentit.”

Quan ja no hi havia cap més lletra a recordar necessitava aire. Va obrir la finestra: “Un dia un cel de vi negre caurà sobre la ciutat i ens embriagarà de roses.”

Foto: Alberto Seveso

En l’imperi de les seves mans

2010-10-28T22:24:00.000+02:00

Sonava una xispa sonora, només dins el seu cap; com les que precedeixen una cançó abans de sortir per la boca d’un gramòfon. “As time goes by” mai seria plena fins que no l’hi cantés un gramòfon. L’hi agradaven les coses ben fetes, completes. Casi aconseguia fondre’s amb l’eco d’altres èpoques. Casi. Viatjava entre la llum i la foscor tan ràpid com el que camina sota un cel d’arbres abans de la posta de sol. Una passa, llum. Una passa, ombra.

Entre aquelles quatre parets passava el mateix que dins la seva pell. Una passa, llum. Una passa, ombra. L’hi agradava mirar-lo entre la llum de tardor de mitja tarda, buscant paraules que no tenien so. Cap d’ells se n’havia adonat, però l’essència de la qüestió havia estat decidida abans que s’articulés la primera paraula. Llavors ja era tard perquè la història s’havia encetat molt abans, amb el silenci, la paraula més forta de totes.

Llavors una encaixada de mans. Un gest que evitava desencaixar-se, imperceptible però eloqüent. Tant eloqüent que l’hi van arrencar l’etiqueta de cordialitat igual que la set de pell arranca la roba. A falta de poder habitar els cossos, habitaven les mans. Es movien lentament, s’enllaçaven, es fonien.

“Suau i segura, però amb fragilitat entre els dits”, pensava. Començava a endinsar-se en l’imperi de les seves mans, dels sentits. Ell immers en un núvol de dubte i desig era capaç de ser persona només perquè sentia. Els sentits igualaven a tot al món. No existia una classificació especial pel pobre o ric; per ell o per ella. Els sentits quan arribaven al màxim senzillament eren.

Tancava els ulls i podia sentir cap on anava cada línia de la seva mà, podia escoltar el camí que recorria el seu dit entre la pell que l’acollia. Ho sentia tot. Mentre, de la boca en sortien paraules inertes que revestien patosament el moment. El que de debò desitjava era el silenci, aquell que es palpava però s’empassava les paraules, les mirades, el tacte. Perquè tenia la falsa convicció que sense paraules aquell moment no havia existit. Si regnés el silenci no hi hauria culpa. Perquè a vegades l’anhel pel tacte aliè és molt més pesat de portar fins a casa que l’acció que trenca el cercle.

Llavors va passar. Aquells ulls van creuar-se amb els seus i es van quedar. Entraven silenciosament, de puntetes. Podia sentir-los i portaven un missatge: “existim”.

A partir d’aquest dia viurien de la casualitat, es sentirien en l’absència. Continuaria caminant entre la llum i la foscor.

28N, quan la política comença a veure que l’estratègia passa pels ulls 2.0

2010-10-23T20:59:00.078+02:00

En una trobada Osonosfèrica el periodista Saül Gordillo (ACN i reconegut blocaire i twittaire) afirmava: “la política ha d’entendre que la societat és 2.0”. Totalment d’acord. Mesos després i immersos en la campanya electoral més digital fins el moment no tinc una opinió ferma al respecte. I aquesta (no)indecisió és el que més m’agrada. Prefereixo pensar que tinc les idees en evolució, que puc ser-me una mica infidel i que estic oberta nodrir-me de raons alienes. I això és el que ens ha donat “Eleccions 2.0: el debat”. L'opinió d’aquells que saben del que parlen, una nova perspectiva i debat.

Les eleccions del 28-N han provocat un gran canvi en les campanyes polítiques. S’han ampliat els camps de difusió i la utilització de les xarxes socials com a eines de comunicació política s’ha tornat un fet quasi homogeni en tots els partits. Això fa pensar en evolució. Però es tracta d’una evolució real? Evolució per moda? És una evolució que es troba en un aparador o a peu de carrer? Si una afirmació és certa és que la política comença a entendre que la societat és 2.0. Si més no, aquesta podria ser una de les conclusions del debat organitzat per Osonosfera i Òmnium el dijous 21 d’octubre. Els encarregats de posar llum al tema van ser els responsables de la cibercampanya de CiU (Edgar Rovira), el PSC (Jordina Freixenet), ERC (Mireia Martí) i ICV (Eva Marin).

D'esquerra a dreta: Eva Marin, (ICV), Jordina Freixenet (PSC), Edgar Rovira (CiU) i Mireia Martí (ERC)

El debat, en el qual hi van assistir aproximadament 50 persones i uns quants piuladors omnipresents a través de twitter va tenir una durada aproximada de dues hores i va resultar ser tot un exercici d’interacció 2.0. Debatre comporta analitzar, concloure i tornar a començar. De moment analitzem a partir de les preguntes i reflexions més recurrents:

► Mireia Martí (ERC) sobre les eines 2.0: “Ja que hi són utilitzem-les bé”. Aquesta frase portava de fons un tret de sortida. Amb ella es creava el debat. “Utilitzar-les bé”. Un raonament lògic i senzill de portar a la pràctica, en aparença. La comunicació 2.0 demana tenir tantes orelles per escoltar com boca per parlar. En 2.0 no es val a generalitzar; és parla amb noms concrets, no amb la massa electoral. I sobretot: no hi ha jerarquia. No tindràs més seguidors per ser qui ets sinó pel què dius i com interactues. Debatre, en comptes de dogmatitzar. Parlar amb @X o @Y, en comptes de l’electorat. Aquest no és un canvi fàcil per un estructura jeràrquica com la dels partits polítics. D’aquí una interessant pregunta que qüestiona aquesta adaptació: “és possible una estructura sòlida com un partit amb una de líquida com Internet?” (@jordicasals).

Hi ha múltiples respostes, però no una fórmula universal. “Cal pedagogia, però poc a poc, perquè els polítics trobin l’eina on es senten més còmodes”. Tanmateix, Edgar Rovira (CiU) afirmava que “els debats encara continuen anant de dalt cap a baix; però tot i així es busca l’eficiència”. Si una fita és important per arribar al bon ús de twitter i facebook és l’equilibri entre polític i ciutadà. Tot i que, personalment, opino que és una curiosa diferenciació en el marc del 2.0; Mireia Martí (ERC) i Eva Marin (ICV) apuntaven que trobar l’equilibri entre la dualitat d’aquests dos perfils és una de les claus per tenir molt de guanyat a la xarxa; sobretot en quan a credibilitat.

Durant el debat, a La Central d'Òmnium Cultural

► Les eines 2.0 en política: una moda de passarel·la política? O una moda que trepitjarà al carrer passat el 28N? Segons van estar d’acord tots els ponents, aquestes eines estan per millorar el dia a dia de tothom. Així doncs, el futur passa per la política mòbil i per l’administració pública; per exemple amb aplicatius com rodalia.info.

Paral·lelament, Jordina Freixenent (PSC) reconeixia que alguns polítics s’havien apuntat al carro de twitter i facebook per moda i gràcies a l’exemple dels militants. Tot i així, un cop trobada l’eina que més s’adeqüa a ells la mantenen personal i periòdicament.

► 140 caràcter de twitter = 1 vot? Aquesta era una de les qüestions més emeses a la pantalla de twitter durant el debat. Rotundament i per unanimitat dels convidats NO. Les xarxes socials no fan que un vot salti d’un partit a l’altre ja que normalment “la gent que és a la xarxa ja té el vot decidit”. Tampoc provoca que qui no s’interessi per la política en el dia a dia sí que ho faci a la xarxa. Segons Edgar Rovira (CiU), “el perfil d’usuari que més interactua amb els partits i candidats és un usuari que ja és actiu en el món offline”.

Així doncs; si 140 caràcters o un estat de facebook no dóna vots; per què una campanya digital? Segons Eva Marín (ICV), “és una manera d’il·lusionar les persones i que convencin els del seu entorn”. Mireia Martí afegia que “és una forma útil de donar els argumentaris dia a dia i que els simpatitzants es fan seva la campanya”. A més, Jordina Freixenent explicava que un dels objectius és mobilitzar el sector abstencionista, sobretot entre els joves.

► Parlar de 2.0 en política és recórrer al primer dels exemples: Obama. Tots coincidien que no va guanyar gràcies a la seva presència a les xarxes socials. De fet, segons Edgar Rovira, “a les presidencials nord americanes el partit, no el candidat, distribuïa el missatge als simpatitzants a través de la xarxa. Llavors, la militància de base reproduïa el missatge porta a porta, en reunions, per correu electrònic… És a dir, un model mixt (digital i analògic) molt llunyà a la realitat catalana”.

28N. Una data a tenir en compte perquè suposa ser presents a les primeres eleccions des de la inclusió de les xarxes socials com a eina de comunicació política. De tota manera, els partits també tenen en compte les limitacions i l’escletxa digital que encara existeix. Una causa la trobem a la por d’alguns representants cap a aquestes eines ja que una relliscada a twitter suposa una gran notícia als mitjans. Alhora, la notícia més positiva que es pot publicar és la de qui té més fans a facebook o seguidors a twitter de manera que encara es tracta la relació del 2.0 amb la política d’una manera força superficial. Es demanen experts polítics 2.0, obviant que “ningú va néixer ensenyat” i que introduir-se al món 2.0 demana un canvi de mentalitat; si més no una adaptació.

Moltes preguntes. Respostes concretes i ben explicades gràcies a l’eficàcia dels quatre ponents. És en moments com el de “Eleccions 2.0: el debat” quan un s’adona de com la tecnologia ha canviat la percepció del món, la dinàmica, les relacions humanes i evidentment la política. Tot i així, polítics i no polítics hem de mantenir l’essència del nostre jo i sobretot de les nostres accions. I mantenir aquest irreductible passa per utilitzar correctament les xarxes socials ja que són una extensió del nostre cos i una nova eina de democratització. No podria trobar una frase millor que la de Jordina Freixenent per resumir-ho “no escriguis a la xarxa allò que no diries a la cara”.

“La política ha d’entendre que la societat és 2.0”. Començo a pensar que aquesta frase, tot i que una mica tard, comença a prendre cos. De tota manera encara queden preguntes pendents que només podrem respondre amb el temps; després del 28N. Sí, més idees en evolució.

“A partir de desembre tindrem un cementiri de perfils de candidats 2010 a twitter i facebook? També un cementiri de blogs?”

“Compensarà als polítics estar exposats a les xarxes socials enfront d’una possible allau de crítiques?”

“Tindran repercussió fora de les xarxes socials els debats i opinions dels usuaris?”

“Tindrà el mateix valor un comentari a twitter/facebook que en un mitjà convencional?”

Fotos: Jordi Vila
Podeu llegir la conversa sencera del debat a #eleccions2_0

La gravetat entre les pestanyes

2010-09-30T01:30:00.010+02:00

“L’esquena recta…”. Asseguda formava un angle de 90º, ni un més ni un menys. 90º de fortalesa. Alhora, sentia tot el pes de la gravetat sobre les seves pestanyes i s’embolicava els pensaments amb consells recalentats. “L’esquena recta…”. Allà asseguda era com una aquarel·la amenaçada per l'aigua. A punt de marxar amb la primera gota, diluïda entre el color i la transparència. Es trobava a l’arxiu de paraules buides i entre la llum tímida i elàstica d’última hora esperava formes que encara no existien. Només buscava persistir una estona més entre el silenci. Així va aconseguir que no hi haguessin ocells sobrevolant el seu cap, ni núvols negres assetjant-la, ni tampoc pomposos núvols blancs. Res damunt seu. Només transparència, silenci i aquell perfum salat en l’aire. “Inspira, expira”. I amb la primera bocanada d’aire el silenci l’hi va portar una de les respostes. “Sempre quedarà un lloc on expandir-se, un pulmó amb què respirar.” I potser res resultava la paraula adequada, ja que sovint era el sinònim negre de tot.

Era un tarda treta de pel·lícula de Fellini. El pes de la gravetat queia sobre les seves pestanyes i es sentia tant vulnerable com una aquarel·la entre el mar. I llavors, amb les mans tèbies, l'esquena recta i sense res damunt seu que l’hi impedís expandir-se va clavar els ulls al sol. “No hi ha res tant meu com el cel encès quan el miro”.

Estiu 2010

Les 4 paraules de l’agonia

2010-09-10T13:29:00.001+02:00

Va posar els peus al carrer trencant els seus espectres amb un caminar contundent. A cada passa una meta. Ser-se fidel i així continuar respectant-se. Arribar a la caiguda del sol sense sentir-se estúpida. Defensar amb ungles i dents aquell racó de llibertat amb què havia nascut. Buscar allò que importava amb els sentits, sota la seva pell. Anhelar. Descobrir. Sortir a la guerra amb armadura, encara que a vegades no servís de res defensar-se. Amb tantes auto-condicions els seus pulmons començaven a demanar més aire del que l’ampli carrer els hi donava. Les passes no quedaven marcades, res feia constar que havia estat allà. Era algú més empassada per la foscor tèbia que regnava als carrers quan s’amagava el sol. A ningú l’hi interessaria saber que havia estat allà, marcant promeses a cop de peu. Quatre paraules li martellejaven dins el cap. Creixement. Respecte. Llibertat. Passió. El buit va ser immediat, perquè poques paraules agonitzen tant si no poden ser omplertes.

I es va parar. Amb els peus clavats a terra i la mirada volant pel cel. Un record que només havia tingut com escenari el seu cap ho va omplir tot de sentit pretèrit.

- Un moment, para’t. - L’hi va clavar ells ulls.

- Has vist mai com brillen els secrets en els ulls dels altres? Els teus semblen dos diamants. Te m’escapes 2 de cada 3 vegades, et detesto i et desitjo 1 de cada 2 i ja començo a oblidar-me de del que fa que tu siguis tu. Esperava que tinguessis la valentia de posar nom el que et passa, però l’aire m’oprimeix el pit amb tal força que deixaré que quedis com una ombra de tu mateix i marxaré. Et trauré pels ulls i t’evaporaràs abans d’arribar a terra. Per sort les lletres encara es deixen acariciar en la penombra.- Va contemplar com les arrels s’apoderaven d’ell, ella va seguir caminant.

Quan va reprendre el pas el seu caminar ja no era contundent; ja no hi havia espectres a trepitjar. No tenia pressa per arribar a casa, les seves galtes ja no necessitaven un lloc impermeable on recolzar-se. El record no era més que els sons del les seves pròpies paraules, així que en realitat l’únic futur que l’hi quedava era el present. L’únic futur que l’hi quedava eren les seves passes.

L’essència d’un pronom

2010-08-17T02:12:00.012+02:00

Sempre he imaginat el seu rostre. No té nom, tampoc edat; no té etiqueta. És el que sent. És només un pronom, “ella”. Sembla una dona d’un altre temps. Mou les mans de manera pausada i sense mirar-se els dits, però sap que cada moviment té el seu propi significat. Sembla sortida d’un quadre inacabat de Botticelli. És tímida i luxuriosa, delicada com el cristall i forta com la punta d’un diamant: violència suau que demana ser acariciada i que t’avassalla amb el primer moviment de llavis.

Els seus ulls reflectien un sol que s’empassava sinuós. Alhora, una lluna ardent iniciava el seu pas nocturn. Era la millor mostra de dualitat que havia vist durant els últims dies i, igual que les coses més importants, havia passat dins pocs segons. Pels carrers hi regnava una atmosfera densa, carregada d’espectres allargats com rostres de fum. Ella trencava fantasmes aliens amb el seu caminar pausat. Mirava al seu voltant i l’hi feien mal els ulls de veure tanta soledat i les orelles d’escoltar tant silenci. Tot i així, allargava les seves passes per l’asfalt, la seva habitació era massa petita per tot el que somiava.

Quan tornava a casa ho feia embolicada entre els plecs de les seves pròpies contradiccions i sentia que l’estupidesa era el motor que l’havia empès aquell dia. Va obrir la finestra, la lluna cada vegada rugia més. Els seus cabells de color cendra sonaven com espigues suaus entre els dits del vent. La brisa s’emportava les primeres restes d’aquell dia. Va abaixar el llum. Començava a buscar allò que importava amb els sentits, sota la seva pell, desprenent-se del que no era necessari, amb cada peça una part d’aquell dia. Les ombres captaven lleugers moviments, la pell es movia a cop de bateria i la seva sang cremava a cop de guitarra. La seva pell era el paper i els seus dits la tinta. Com un índex d’una primera història en blanc, va començar a escriure’s pels cabells, va continuar pels llavis tebis del vi negre, fins arribar al coll. A partir d’aquí els dits adquirien més consistència i les ungles deixaven el camí marcat per si es perdia entre el tacte i no sabia tornar. Se sentia la pell tant suau que no volia tocar-ne cap més. La seva pell era la més segura, però també la més arriscada. La seva pell estava viva i la sang l’hi cremava.

La música continuava sonant, el seu reflex a la paret restava en moviment, la lluna encara era vermella i l’aire l’hi eriçava la pell. Però alguna cosa havia canviat: s’havia desfet de la seva pròpia estupidesa i tornava a ser només un pronom: “ella”.

La dictadura de la llum

2010-08-03T16:37:00.020+02:00

Daurada, blanca, tèrbola, en penombra, roja… A la vista cegadora, al tacte tèbia, a l’oïda una música sense notes i a l’olfacte una fusió que s’evapora dins l’aire. Entre la llum la temptació. Entre la llum la quasi perfecció. Entre la llum la complicitat. Entre la llum sovint un silenci a crits que encara no aprenem a callar amb paraules. Entre la llum un buit en el temps i l’espai. Entre la llum l’ombra, la sinuositat. Entre la llum la bellesa; però ja ho diuen; “la bellesa està els ulls del que mira”. Així, busca la llum com a mode amable de refugi; entre ella els ulls de boira desapareixen. La llum, que desafia la gravetat, la respiració invisible del món. I llavors la llum et diu que estàs just on vols estar. Treus la càmera. I ho intentes, robes una il·lusió de la realitat tant petita com perdurable.

La senzillesa és la millor extravagància

Complicitat entre la llum...

...i llavors t'adones de com de petit ets, a punt de ser acollit pels braços del mar. A contrallum íntima i rígida, embolicada sota una bandera de llum blanca...

A Càdiz, el cel debatent-se entre el dia i la nit, fusió de llums

Sortides de sol que queden a la retina d'un estiu

I pensar que mentre dormim la llum continua oferint un gran espectacle...

Obrir els ulls per banyar-te de llum i tancar-los quan desitges un món infinit, quan vols que la pell sigui la única que et confirmi la teva estança a la terra

Escriptori sense muralles i roses

2010-07-20T22:38:00.006+02:00

Vainilla i lavanda en forma de foc. Aromes contrastants amb les companyes d’escriptori: tres roses decadents que es debaten entre l’existència i la desaparició retingudes en un pot de vidre per un temps limitat, segrestades pels meus ulls. Pètals aspres entre els dits, de so entretallat; l’evidència de la fi d’un estat que va començar quan els braços verds van ser seccionats. Fa dies les hagués deixat presidir la taula ja que a vegades observar l’invisible transcurs de fuga del color resulta senzillament excepcional. De pètals sedosos, esponjosos a secs i fràgils; tots dos estats una paleta de sentits. Avui però, tinc la necessitat d’observar sang i aire en forma de pètals.

Sempre m’ha semblat que els escriptoris són un quadre expressionista del nostre estat i sovint ens resulten petits per les paraules que somiem en l’imaginari. Per ells hi corren venes de tinta. Aquí s’hi buiden les entranyes a cop de teclat i, sovint, és on quan menys ho esperes les paraules t’ataquen per l’esquena. Són una expressió de racionalitat i irracionalitat. Fa temps que el meu escriptori viu una calma traïdora, amurallat de metàfores; elegant expressió de covardia. Però no existeixen muralles a prova de bombes. Avui veig un escriptori bombardejat, discretament desordenat, un caos endolcit per un aroma de vainilla i lavanda. Continua regit per pètals secs a la deriva de l’existència. Roses sense sang. Una fotografia caduca d’un estat, doncs a mi la meva em crema.

Surto a buscar una rosa. Ha d’obrir-se en vida. Ha de ser vermella com la sang que crema. I sí, cal que tingui espines.

No som res, l’evolució d’un camí que preveu ser molt.

2010-07-01T13:36:00.030+02:00

“Quan estas bé, es veu tot tant clar, però no som res, ens deixem portar com fulles pel vent. Se molt bé que des d’aquest lloc es veu tot tant clar que la vista enganya”. Arriba un moment en què un motor ja no dóna per més, s’ha recorregut tot el camí que es podia. Pana. Quatre intermitents i dues sortides: trucar a la grua o arriscar-te, agafar aire i continuar el viatge caminant. Emprendre nous camins. Quan el que s’apaga no és el motor d’un cotxe sovint trencar és una manera d’assolir noves fites, continuar desenvolupant-se i comprovar que la major part de vegades provar un camí alternatiu és iniciar un nou viatge. Trencar ens converteix, lluny de no ser res, en poder-ho ser tot. “Mira on està caient, una sorpresa que no esperaves”.

Sempre he cregut que perfilar somriures des de dalt un escenari és més difícil que arrencar llàgrimes. Si els bons somriures que neixen dalt un escenari tinguessin una lletra serien la X. O millor encara: dos ics. Les de Xuriguera i Faixedas, antics membres de Teatre de Guerrilla, actualment creadors de DOSICS. I és que no podia ser una casualitat: dues persones no tenen una de les lletres més originals de l’abecedari perquè sí. Tots dos han iniciat un nou viatge, han canviat de transport i traçat una ruta que els està portant a explorar nous registres interpretatius sense perdre de vista el perfil “clown” que els ha caracteritzat fins el moment. L’inici del seu nou viatge porta el nom de No som res i dins la seva maleta hi trobareu essència, risc, humor intel·ligent i una mica d’acidesa.

Al fulletó de les invitacions a la preestrena hi constava el nom de road movie. “Road Movie: gènere cinematogràfic que presenta un argument que es desenvolupa al llarg d’un viatge amb cotxe.” Pocs minuts després de l’inici de l’obra la primera dosi d’originalitat es materialitza: el cotxe s’espatlla i perd tot el protagonisme. I la "road movie" passa a ser una "road movie" sense cotxe. A escena hi queden dos cosins i una corona de flors que cal portar a l’enterrament de l’avi. Al seu voltant graviten una gamma de sentiments que van de la frustració fins l’esperança, però els dos personatges encara no en són conscients. Apareixeran en cada passa i record explicat. Durant un viatge d’una hora i vint minuts els dos cosins mostren la relació que mantenen amb ells mateixos i amb la resta de la família. En un segon pla la figura del difunt, un home amb una personalitat tant marcada que ha aconseguit perfilar el passat i present de la seva família. El viatge els servirà per no deixar que aquesta ombra els continuïn marcant el camí. El futur que els espera després de lliurar la corona de flors només els pertany a ells, ja que sentir-se res els brinda la possibilitat de ser-ho tot.

Tot i que la direcció és pròpia, No som res conté un punt de partida diferent als anteriors projectes que Xuriguera i Faixedas havien portat a terme amb Teatre de Guerrilla: el text. Aquesta no és una “road movie” teatral escrita pels dos actors, sinó per Francesc Serés, Premi Nacional de Literatura l'any 2007. Així doncs, no s’ha confeccionat un text a partir d’un imaginari de personatges, sinó al revés. D'aquesta manera, els els rols tenen un perfil més psicològic i profund. A partir d’aquí Xuriguera i Faixedas hi han posat la seva característica espurna: llenguatge no verbal exquisit, llargues pauses d’allò més eloqüents i aquella manera d’articular paraules tant especial, natural i complicada a la vegada. Tot això amb un nou component: la dosi tràgica que ha de portar tota bona comèdia.

Austeritat. Aquesta és una paraula que només es poden permetre les obres segures de tenir un bon text i acurada interpretació. El minimalisme en l’escenografia els despulla i fa que l’escenari es vesteixi només de paraules, silencis i rialles del públic. A No som res l’ambient minimalista ajuda a donar relleu als dos intèrprets i a què hi flueixin cúmuls d’encant, humor i melancolia. Com a únic complement d’aquesta evolució estètica un recull musical trencador encapçalat per Sanjosex amb el tema “no som res” i Dr. Mashirito.

“Quan estas bé, es veu tot tant clar, però no som res, ens deixem portar com fulles pel vent. Se molt bé que des d’aquest lloc es veu tot tant clar que la vista enganya”. Quan el que fa pana no està sota la carrosseria d’un cotxe, sinó sota la pell, trencar és la manera d’assolir noves fites, continuar desenvolupant-se. Trencar ens converteix, lluny de no ser res, en poder-ho ser tot. “Mira on està caient, una sorpresa que no esperaves”.

La bellesa de la fragilitat

2010-06-09T15:14:00.010+02:00

Sovint no conèixer la cara que tens davant és perfecte. No pots dibuixar-ne l’exterior, les seves línies ja estan traçades, però no interpretades. Quan dos ulls estranys es creuen, àvids de no ser vistos, la història l’escriu un tercer estrany. Llavors, els ulls dels dos desconeguts es configuren com pàgines pàgines en blanc sedents de vida. L’altre dia dues persones i una llàgrima ocupaven la barra d’un bar.

Restava poc més de dos centímetres entre els dos dits. Algú havia lligat un fil imperceptible a cada punta, just en el moment en què va asseure’s a la barra. Un extrem al dit petit de la mà esquerra d’un; l’altre extrem al dit petit de la mà dreta de l’altre. I el fil tenia la intenció d’estrenye’s. Suposo que així pot dir-se que és l’atracció de dos desconeguts menys desconeguts del que creuen ser. Una tímida línia humida, quasi recte, es perdia entre la seva brusa a ritme de Benny Goodman; tant subtilment que ningú ho hauria vist si no fos per aquell fil invisible. I ell des de l'altre cadira l’avisava internament: “vigila amb la tristesa. És un vici”.

La mirava i sentia que el fil volia cedir. Sempre l’havia fascinat la fragilitat de les persones, contenia un tipus de bellesa tant contradictòria com inexplicable. En aquell moment hauria aturat el rellotge, perquè cada segon que passava ella s’escardava una mica més. Al final, el temps no va aturar-se, i ella tampoc.

Les seves pestanyes es tornaven infinites, i els ulls dos pous d’aigua. Estava segur que si els mirava més estona del compte se’l podien empassar. No hi havia més dolça agonia que voler eixugar-l’hi les llàgrimes i no poder. La simplesa del joc l’hi començava a treure una part que mai més tornaria. Perquè no ho sabia, però hi ha llàgrimes que cremen. Va decidir eixugar-les amb paraules.

- Vigila amb la tristesa; és un vici, deia Madame Bovary.

- Estic matant sentiments. Així tornaré a créixer.

“Forta”, va pensar. El fil va començar a estrenyés fins desaparèixer, i a partir d’aquí va adonar-se que ella seria la persona que podria destrossar-lo.

Contradiccions de la mirada viva

2010-05-14T22:19:00.008+02:00

Les gotes es dilapiden a l’atzar contra el terra fred sedent de calor. Mentre, busca allò que importa amb els sentits, sota la seva pell. Descobreix un mar de contradiccions. Vénen de fora, igual que les gotes. Peguen tant suau com elles, però són tan persistents com la humitat amb què resta la pluja.

Ja ho deia Dickens: “Era el millor dels temps. Era el pitjor dels temps. L’edat de la saviesa, de la bogeria, l’època de les creences i la incredulitat.” Quan hi ha qui plora pel que no sap. Qui resa pel que no creu. Qui besa llavis que no l’hi pertanyen. Qui roba cors que no l’hi han set cedits. Qui agonitza podent respirar. Dies d’esperança en dies de desesperació i dies de desesperació en dies d’esperança. I per un moment voldria ser aquella noia del segle XIX que jugava a dir-se George Sand per passejar-se per París perquè deia que la seva professió era ser lliure. Sota una capa d’algú sense rastre mirava tot el que l’envoltava. Seria com George i llegiria rostres. També ulls; ulls de llum, ulls perfilats pel desasossec, ulls que bateguen al ritme d’uns altres, ulls buits d’incertesa… I quan arribés a casa tornaria a dir-se Amandine Aurore Lucile Dupin, però amb l’experiència de l’observació teixida a la memòria de la retina i unes quantes contradiccions alienes pel record.

Les gotes es dilapiden a l’atzar contra el terra fred sedent de calor i per més que volgués no podria odiar tals contradiccions. Són les que alimenten idees i fan que els finals tinguin alè de començament. Sovint les contradiccions no són benvingudes, tenen la virtud o el defecte de fer-nos sentir vulnerables. Però és que la vulnerabilitat l’atrau. Palpar el limit de la insensatesa. Inhalar oxigen i sentir partir-se en dos, però mirar-se al mirall i veure’s d’una sola peça. Adonar-se que els seus ulls encara poden canviar d’estat, que no estan secs. Així que encara que les gotes s'evaporin seguirà buscant contradiccions, perquè no és el mateix viure que existir.

“Arrels”

2010-05-06T23:29:00.014+02:00

Diumenge matí. Quarts de deu. 2 de maig. Quatre núvols minimitzats per un sol que espetega i que en poca estona preveu deixar-me la pell encesa. La porta oberta i centenars de motos; però encara en falten mils. Brunzits greus d’allò més dolços que ressonen dins el casc. Algun “picoleto amb pito” amb aversió a allò que porta dues rodes. Baixo. Em trec el casc. Intento referme el cabell; és un cabdell de nusos. És igual. Tot caminant cap a l’entrada, per un moment em sembla que en comptes de batecs tingui motor; el pàrquing s’omple per moments. “Benvinguda a Jerez”.

Dennis Noyes, un dels millors cronistes de motor. Ningú millor que ell a qui demanar-l’hi un títol que cal·la fons i situa la història en el seu punt de partida. “ARRELS”. Per molt que faci comptes mentals no aconsegueixo recordar quants anys tenia quan el veia marxar apretat dins el mono sobre la Kawasaki, mentre amb els braços estesos i resignada reclamava “porta’m a Jerez”. Arrels, no sempre saps quan comencen a créixer. Després d’uns anys sense topar-me amb aquesta imatge, aquest 2010 unes rodes més rodaven cap al sud, i el seient del paquet ja no anava buit. A partir d’aquí tot va ser asfalt.

Ver mapa más grande

1331 km. 2 dies d’anada. Dos de tornada. 4 comunitats autónomes. Paisatges a recordar. Paisatges que no quedaran a la retina. Sempre amb un terra d’asfalt sota els peus. Una catifa grisa, amb pigments negres i ratlles blanques entre Catalunya i València. Catifa que es paga a plaços cada X km i que queda totalment abonada quan entres a Castilla la Mancha. Aquí els pigments negres es fonen, tacant tot el gris de negre i deixant pas a un elevat nombre de carreteres amples i noves. L’únic element homogeni durant tota la ruta eren els missatges lluminosos conseqüència de l’allau d’assistents que aplega el gran premi. “Motorista no arriesgues”. “Conductor piensa en las motos”. I entretant, veïns de carretera sobre dues rodes es creuen. Es saluden a la seva particular manera: breu gest amb la mà o estenent la cama. Qualsevol diria que són totalment desconeguts.

Tantes hores donen per fer molts inventaris. Inventari de dualitats, inventari de records o inventari de conclusions del terreny: com que la costa valenciana hauria de portar a judici als constructors que la han destruït així, o que “Despeñaperros”, la zona on comença Andalusia, és d’una bellesa tant sorprenent com afilada. També inventari sobre noms curiosos de pobles que agreixo no haver de veure vestint les carreteres catalanes. “Villagordos”, “El Viso del Marques”, “Las Virtudes”, “La Consolación” (amb indicador situat just davant d’una casa de barrets), “La Esperanza Cubana”, “Guarromán” (l’heroi del poble?) o “Tocina”. Les hores de velocitat també donen per treure conclusions molt més plaents. Com que les carreteres d’Andalusia tenen un perfum propi que et traspassa i t’acompanya fins a Cádiz; entre pi i flor de taronger. Com que els prats que s’estenen prop de Córdoba són infinits, i es fusionen de tal manera que és impossible distingir on s’acaba un i comença l’altre. Són, com dos amants que s’enfonsen en la pell de l’altre fins tornar-se exquisidament difosos. Són un mirall que reflecteix el cel a la seva manera, sempre damunt un llenç de mil i uns verds; canviant de tonalitat alhora que la velocitat els deixa enrere.

No la coneixia, però feia temps que anhelava tenir el gust de fer-ho. Córdoba. Crec que no podíem escollir millor ciutat per fer nit. Poc després de posar-hi els peus l’aigua va fer lliscar de la pell els 1.000 km que em vestien. A mesura que s’escolaven per l’aigüera el meu cap adquiria mentalitat turista. Camiseta, texans, sandàlies i càmera de fotos. Fora, una essència tant pura com la llum de última hora, una ciutat de pedra que no pot ser més daurada. Balconades on s’hi reflexa poesia. I entre tapes i migas es va fer de nit. I el sol tornava a foradar la pedra cordovesa, calia preparar-se pels 300 km restants. Perquè Jerez ja rugia abans del gran premi.

Diumenge tarda. Quarts de dues. 2 de maig. Els quatre núvols s’havien dissolt amb la mateixa perseverança amb què Lorenzo havia avançat Rossi i Pedrosa. Jo amb la pell encesa. És igual, fins i tot aquesta sensació formava part del ritual. Riuades de gent. La porta oberta i tal quantitat de motos que no aconseguia divisar. Brunzits greus d’allò més dolços que ressonen dins el cap. De nou, el “picoleto amb pito” amb aversió a allò que porta dues rodes. Desisteix. Crec que ja no té bufera. Avanço fent-me lloc entre les motos i la multitud. Busco una BMW 1.200. La majoria dels d’aquí ja han tingut les seves japoneses, i mentre camino pel laberint de motor m’adono que continuen alegrant-me la vista com abans, però ja no llueixen a les carreteres amb plena esplendor. Tot caminant cap a l’entrada, per un moment em sembla que en comptes de batecs tingui motor; el pàrquing es buida per moments. “Benvinguda a Jerez”.

Chocolat! mirar al passat per seduir al present

2010-04-26T12:44:00.004+02:00

La xocolata és una plaer per tots els sentits. Els experts afirmen que a la vista ha de ser brillant i llisa. A l’oïda contundent. Un cop a la boca, el gust n’ha d’estendre l’anàlisi, notar la textura, els delicats aromes… Però, compte, la xocolata és enganyosa i sovint no és el que aparenta. No sempre un to fort en el color és sinònim de més quantitat de cacau i més sabor. “Cause chocolat it’s divine!”

Te la serveix un home sortit d’una pel·lícula de Hitchcock. Et deixa escollir entre negre o amb llet. El meu paladar l’acull negre; més densa, més contundent, més perdurable. Abans d’arribar a la butaca ja no en tinc, només en resta un regust rere la llengua. S’obre el taló i tres noies, tres divines, ens donen la benvinguda a la seva peculiar manera. Són tant contundents com el record del bombo que minuts abans ens convidava a entrar al Club Capitol en un espectacle tant dolç com el seu nom indica, Chocolat!

A Chocolat! cada divina és com la xocolata: una amb aromes més àcids (Lulu), l’altre amb tocs més dolços però persistents (Nicole) i la última amb un toc picant i una mica de licor (Sofia). Fora de l’escenari el seus noms són Carla Móra, Irene Ruiz i Marta Móra; però sota la direcció de Martí Torras es converteixen en tres pin-ups en busca de la fama. Dalt l’escenari les acompanya el seu inseparable quartet de jazz d’exquisida qualitat musical (clarinet, contrabaix, bateria i piano). Les meves orelles van tardar poc a fer el salt fins als anys 30, època en que es situa aquesta comèdia a ritme de swing i blues. És fàcil quan cançons com les de Glenn Miller, Duke Ellington o les Andrews Sisters et resulten ben familiars.

La història és tant bàsica però sabrosa com la xocolata: tres noies, inspirades amb grups de l’època busquen l’èxit. Munten un trio anomenat Divines. Toquen en un club del carrer 43 de Nova York, ciutat afectada pel crac del ‘29. La població necessita distracció en forma de notes i veus sensuals. Entretant, les Divines aconsegueixen la fama gràcies a un jingle d’un anunci de xocolata. La seva veu es converteix en la de la ràdio, una il·lusió conjunta a tres veus. I és que tal com diu la cançó “chocolat it’s divine”. L’espectacle també inclou referències a pel·lícules de cine clàssic com “Ser o no ser” o “Cantant sota la pluja”, elements que construeixen una atmosfera quasi perfecte. La nota dissonant la posa l’artificialitat del vestuari. Tot i que en els seus espectacles Divines han captat el gust per l’estètica d’èpoques passades, les teles són faltes de naturalitat; com sortides d’una botiga de disfresses més que d’una de segona mà.

Humor, ritme, seducció retro, feminitat i swing, molt bon swing, són els ingredients d’aquest Chocolat!. Tanmateix, en tota bona recepta hi ha secrets de bon cuiner que s’escapen. L’element diferencial de Divines? No són només cantants; són tres artistes en l’art d’aconseguir la justa mesura i combinació perfecte entre el cant, el ball i la interpretació. Com dirien els experts en xocolata: un gust complert, en tots els sentits.

S’abaixa el teló. A la sortida tothom busca el mateix, però la caixa del senyor que sembla sortit d’una pel·lícula de Hitchcock ja es buida i ell només té un “gràcies” per oferir al públic. Els aplaudiments queden registrats rere les meves orelles. Marxo a ritme de swing i rere la mirada s’hi allotja la pura essència de la seducció. Chocolat! fent honor al seu nom també és un plaer per tot els sentits. Brillant, contundent i enganyós, perquè tot i el delicat sabor que desprèn és pur cacau.

I sortint del teatre un desig… posar rumb al Carrer Petrixol perquè tal com diuen elles “cause chocolat it’s divine”… xocolata amb melindros?

Sentir-se ningú, poder-ho ser tot.

2010-04-12T01:17:00.005+02:00

La modèstia dels carrers a la matinada. Buits. Com si partissin al món per primera vegada, regalant infinitat de primeres pàgines en blanc. Marcar-hi les passes just quan surt el sol és la indolència de voler-se fondre amb l’asfalt, sentir-se ningú, poder-ho ser tot. Una tregua esperançadora entre el dia i la nit.

Avançant pels carrers deserts l’esperança de caminar sense petjades té millor acústica dins el meu cap. Segurament, vista des de fora la imatge sembla la d’una noia que de bon matí enfonsa la mà en un estúpid sac de llenties i somriu.

Marcant les passes que es fonen amb els carrers desitges escriure una primer pàgina en blanc i et reflexes en un vidre on hi brillen els primers raigs de sol, els més purs. Saps que la fragilitat del vidre captarà mil rostres abans no torni la foscor. Mil expressions. Mil històries. Saber que reflectirà a tothom i que tothom és qualsevol. Tu ets un d’aquells reflexes, qualsevol.

Un cop estirada al llit destiges ser com la modèstia dels carrers a la matinada. Et proposes sentir-te com una pàgina en blanc. Buida però capaç de escriure-ho tot. Vols mirar-te i veure’t per primera vegada sense perdre la temptació de sentir. Deixes marxar les síl·labes buides tant lluny que no puguis escoltar-les. L’únic que vesteix la pàgina en blanc són els batecs del teu cor, i aquests són els únics que vols escoltar.

Sentir-se com els carrers buits de matinada és ser qualsevol i a la vegada ser-ho tot. És omplir el blanc d’una manera insanament imperfecte, però perfectament incorrecte.

Degustant l’essència a Sants, en un lloc entre el Priorat i Cuba

2010-04-01T01:32:00.009+02:00

Em fascinen els restaurants amb essència, però són els més difícils de descriure perquè t'avoquen a la proximitat. T'allunyen de l'exactitud i això és el que m'enamora: sempre voldràs tornar-hi per acostar-te al secret de la màgia que desprenen.

“El Celler del nou Priorat” és un d'aquest espais infinits i ho descobreixes només creuar la porta, situada en un petit passatge del barri de Sants (Barcelona). Una setmana després em trobo amb una pàgina en blanc i mil sabors a la memòria del paladar. Retrossedeixo i m’assec en una taula de marbre modernista, acompanyada de parets semi vestides de verd, recobertes per quadres que explosionen en una variada paleta de colors, desafiant la naturalesa del propi restaurant, un petit celler. Les elaborades tapes del "Celler del nou Priorat" són el complement més fidel pels braços del restaurant: sorprenents, peculiars i saboroses, tal paleta de colors tacant la paret.

L'essència comporta quelcom diferent que no es construeix. Essència és una espurna present en tot, una línia invisible que caracteritza un estil singular. El traçat d'aquesta guia sensorial és invisible també al "Celler del nou Priorat" però s'adverteix en provar els plats, ben aconseguits en conjunt. Des d’una "truita mexicana", fins "verdures al wok" passant per selectes amanides o "nyoquis amb tòfona i làmines de parmesà". La gran especialitat de la casa són la varietat de vins, provinents de totes les regions vinícoles de Catalunya. Sempre és important tenir un lloc com aquest a la llista: de tapes tradicionals i alhora creatives, que es puguin acompanyar d’un bon vi i rematar amb amb un suculent postre. Aquest últim plat també combina el més modern de la ciutat amb el més tradicional, culminant en un “coulan de brownie amb gelat de canyella”, per exemple.

La gràcia del “Celler del nou Priorat” no rau en el preu del compte, tampoc en la tranquil·litat del local (sorollós i amb més fum del que desitjaríem els fumadors passius), sinó en la subtilesa acurada dels seus plats. Tapes amb arrels, però gens previsibles. Si arribats a aquest punt encara no heu captat l’essència del “Celler del nou Priorat” deixeu-vos endur per un dels seus còctels, a ser possible un “Mojito”. La dolçor d’aquesta beguda us descobrirà una nova línia sensorial, que uneix el barri de Sants amb la illa de Cuba, país originari dels propietaris del local.

Sí, em fascinen els restaurants amb essència, però encara em fascina més no saber el secret de la seva màgia, que va més enllà del producte i els coberts. Serà la fascinació de trobar un lloc on escapar de la Barcelona turística? Serà que el celler t’abraça? Serà que aquí no només es menja amb la boca? Serà que els ulls també degusten l’explosió de colors? La cuina és un art que no només satisfà a la panxa; per això no n’hi ha prou en sortir a gaudir d’una bon sopar, cal buscar l’essència que exalti cadascun del nostres sentits. Quan la trobis degustaràs molt més que un plat i llavors tornaràs a buscar la màgia, al barri de Sants, en un punt mig entre el Priorat i Cuba.

Educació i comunicació, perquè passin a ser més presents del que creiem, a tant presents com volem

2010-03-10T19:57:00.005+01:00

Mantes tèrmiques? Xocolata desfeta? Fogonet de càmping? Aquestes eren les propostes per combatre el fred que navegaven per un correu de gmail anomenat “convocatòria de premsa”. Finalment tot semblava indicar que la majoria dels membres de l’Osonosfera ens decantàvem per l’element tèrmic més segur: el Vodka. Arribats a la plaça de l’estudiant de Vic, on havia de tenir lloc la roda de premsa per presentar els primers premis blocs educatius d’Osona, i disposats a convertir la plaça vigatana en una plaça roja a petits glops… ufff… massa fred… ufff… a mi a aquesta hora m’entra més un suïs que cap altre cosa… Solució? La millor manera de combatre el fred és allunyar-te’n, així que la roda de premsa va tenir lloc al Palau Bojons. Aquí, ens esperava una pissarra improvisada. Sí, de les de tota la vida, perquè encara que la tecnologia truqui a la porta, no ens ha vingut a visitar cap pissarra digital. En el fons som uns romàntics.

Davant la pissarra tres dones, entre les quals sobraven les presentacions. Comunicació i educació són les paraules que em martellegen quan congelo la imatge del moment. Però és més important encara el que creen aquests dos conceptes. Futur. El camp de l’educació, que forja no tant sols conceptes, sinó persones i idees ha sabut donar una bona utilitat a les eines 2.0. N’han sabut treure partit per fomentar la comunicació, no només entre alumnes i mestres, sinó entre l’escola i els pares. Quan dues paraules com educació i comunicació, treballen de la mà, utilitzant el que l’altre l’hi dóna per evolucionar en positiu, parlem de futur. I qualsevol frase que contingui la paraula futur convida i llençar-t’hi de ple.

Precisament llençar-se és el que ha fet l’Osonosfera, que recentment s’ha constituït legalment com associació (una passa més en la nostra acollidora història, però no la primera). Els Premis Blocs Educatius d´Osona és la manera de retre reconeixement a la qualitat del bloc d’aquesta temàtica i també de dinamitzar-ne la producció i animar a mestres i alumnes a què continuïn amb la vessant educativa que han sabut donar a l’eina en qüestió. Parlar de blocs és parlar de comunicació i interacció, així que aprofitar aquestes característiques per ajudar a l’educació resulta un petit gra de sorra pel futur.

La roda de premsa va arribar a la seva fi i just després d’unes quantes passes marquedes al terra blanc, a l’altura d’un petit estudiant, sempre present en l’acollidora plaça i més congelat que de costum, vaig somriure per la curiositat que m’havia ofert l’atzar: havia compartit roda de premsa amb Anna Erra, qui ha contribuït a la meva educació i Gràcia Ferrer, que comunica com poques ho fan. Educació i comunicació, dos conceptes més presents del que a vegades creiem. Per què recolzar-los i donar-los reconeixement? Perquè passin de ser més presents del que creiem a tant presents com volem.

A continuació el vídeo complert de la roda de premsa

Consulta les bases del concurs a la pàgina oficial dels premis

Per informació complementària sobre la roda de premsa visita els següents blocs

Mars de vida i màgia

2010-03-02T01:00:00.011+01:00

Perquè la màgia només és màgia si cadascú la sent diferent, i ja només per això se li hauria de vetar l'entrada al diccionari. Les paraules que són més que lletres no haurien de poder-se descriure amb una formula universal.

Màgia és quan descobreix que no és perfecte, quan veu que no tot el que vol s’aconsegueix. Màgia és quan s’adona que hi ha llàgrimes que no porten enlloc, ni tant sols les que tallen la cara abans de perdre's entre la roba. Màgia és quan sent l’aire que l’hi oprimeix el pit i tot i així no perd de vista el seu camí i continua caminant, encara que sigui amb talons de vidre. Màgia és quan mata els sentiments per arrancar somriures. Màgia és quan es sent perfectament incorrecte i descobreix que tot així pot arribar a qualsevol lloc.

És quan sent que la sang l’hi crema els sentits, l’aire l’asfixia i l’energia es desborda formant mars de vida i màgia.

I tu? Prefereixes la teva pròpia màgia o et quedes amb la del diccionari?

Espurnes entre seda i aire

2010-02-18T00:38:00.007+01:00

Perquè una imatge ens pot portar a percebre el patró d'una història, però només la mà pot teixir-la. No sé si són històries, divagacions, relats, abstraccions o totes etiquetes a la vegada. El nom és el que menys importa, però algun dia potser n'apareixerà algun per aquí...

Excel·lent calculador de límits. Paraules embolicades d'amabilitat, on hi reposa la fredor de l'estratègia. Mesura lletres. Evita evidències. Resta immòbil davant la línia que posa final a un estat. La intuïció anuncia la retirada del taulell de joc. Els sentits es cansen de tanta absurditat. S'ha tornat previsible, ara l'estratègia és un patró.

Es trenca el cercle i l'aire comença a créixer entre ells.

El dia que va reconèixer les espurnes que l'altre deixava va percebre que totes queien construint una línia infranquejable. Formaven part del motor del joc, on no hi havia daus, només instint. Jugar per jugar fins que les lletres s'escapin per les puntes dels dits i el tacte s'avapori abans de ser percebut. Quan va reconèixer la seva debilitat de jugador dels sentits va observar el joc en perspectiva. La racionalitat sempre latent passa a ser la primera fitxa i tot canvia. L'absurditat trenca el cercle. Les espurnes ja no cremen, es desfan entre la seda dels seus dits.

Mai va deixar que les espurnes penetressin més avall de la seva pell, així que en tindrà prou amb una sola mà per espolsar-les.

2010-02-11T01:56:00.008+01:00

Diuen que en faig 23

però qui sap...

Què són els anys? Una etiqueta que ens defineix? No crec. Un dorsal que et fa més llarg el camí cap una meta? Potser. Un full justificant per alguns actes? Depèn de tu, però d'això se'n diu ser irresponsable. Un criteri administratiu? Els passos que ens amplien la mirada?

Sempre he cregut que l'edat del carnet d'identitat és orientativa. Tenim l'edat que demostrem tenir, així que deixem els anys i gaudim de la persona: algun dia podrem ser tot allò ara ens enlluerna.

Diuen que en faig 23

i mai més tornaré a tenir per partida doble l'evidència de la dualitat, però el 3 farà que s'enseguin les espelmes, s'abaixarà la llum i rere els ulls si dibuixarà una imatge. Lleuger somriure i a esperar.

Actualitat amunt: les esferes territorials 2.0 i la nova dimensió dels mitjans.

2010-02-03T13:26:00.004+01:00

Un matí de dissabte pot donar per molt, o per poc. Pots passar-te’l fent la croqueta al llit. Pots passar-te’l sense passar-lo. Pots haver-lo enllaçat amb una conversa interessant mentre veies pondre’s el sol, fer-se fosc i clarejar. Pots passar-lo de ressaca. Pots passar-lo... pots passar-lo... pots passar-lo....I també pots llevar-te a quarts de vuit, calçar-te alguns centímetres d’energia i preparar-te per un col·loqui que t’empenyi actualitat amunt, un d’aquells que et provoca preguntes, et dona alguna resposta i et fa tornar a casa tenint la certesa que, abans de les 3 de la tarda ja li has tret suc a mig dissabte.

Com tota activitat, les jornades de la Catosfera tenen un objectiu. Tanmateix, no l’he buscat i m’aventuraré a resumir-ho en una de les frases emeses per un bon professional de la informació. “Entres i et trobes 20 o 30 persones a la redacció, i en un racó el d’Internet”. Afirmació lapidaria. Preocupant. Desgraciadament força ajustada a la realitat. Jornades com aquestes són útils, no només per donar un sentit real de l’actualitat, sinó per fonamentar el debat i trencar clixés. És per això que des de l’Osonosfera vàrem tenir el plaer d’assistir com a convidats en una de les taules rodones, una trobada entre esferes 2.0.

Personalment, vaig tenir l’oportunitat d’exposar quina era l’essència Osonosfera; i així donar veu a la feina que els companys de l’Osonosfera van iniciar l’any 2007 i que, actualment continuen mantenint. En representació de l’esfera osononeca també hi varen assistir Josep Comajoan, Carles Banús, Joan Ayats i Joan Ballana. Després de les presentacions de la resta d’esferes (Maresmesfera, Pratencs i Penedesfera) Víctor Pàmies va moderar el debat. Com a bon coneixedor del tema, Pàmies va saber encarrilar, deixar avançar i parar als punts més adients del debat. Vaja, tot un exercici 2.0 d’interacció entre usuaris, excepte per les condicions 1.0 no-wifi de la sala.

Foto: en primer pla el periodista Nacho Escolar amb per dues reporteres d'Agora News, mitja que seguia el minut a minut d'alguns debats. Al fons, tres membres de Osonosfera (Carles Banús, Josep Comajoan i jo mateixa) amb Sergi Sabaté, de la Penedesfera. Foto de Joan Ayats, de l'Osonosfera.

Debatre comporta analitzar, concloure i tornar a començar. De moment analitzem. Podríem dividir el debat en diversos blocs que recullen el naixement, el desenvolupament i el futur de les esferes territorials:

►‘Catosfera’ referent a la llengua o a territori? Aquesta és la qüestió. / ...I el sisè dia la Catosfera va crear les esferes (?) Un dels debats més perpetuats des de la creació de la Catosfera és l’origen del terme. Fa referència a una esfera catalana delimitada pel territori o per la llengua? Tal com va exposar Víctor Pàmies i a desconeixença de molts dels assistents, entre els que m’incloc, Catosfera fa referència als blogs i continguts 2.0 produïts en català. He de mostrar el meu convenciment amb aquesta premissa ja que, és possible fer cultura catalana amb una altra llengua? NO. És possible contribuir a la cultura catalana des d’un altre territori, però amb la teva llengua? SÍ. Per altre banda, es va mostrar l’interès per saber si l’origen de les esferes territorials es deu a la desvirtualització de la Catosfera del 2008. Gairebé de manera unànime es va respondre que no. De fet, en el cas de l’Osonosfera es deu a la necessitat de vertebral la producció blocaire d’Osona, que és molta i de gran qualitat.

► Facebook, Twitter, Delicious, Flickr, Youtube...quants instruments es poden agregar dins la caixa d’eines d’una esfera territorial? Aquest va ser un dels temes més extensos del debat. La pregunta està en si cal utilitzar la gran majoria de les eines que dóna la xarxa en favor del servei que ofereix cada esfera. Les més emprades van resultar ser twitter i facebook. Tot i així, cal tenir molt en compte la utilitat d’aquestes eines ja que: no serveix de res col·leccionar usuaris a facebook si no ho fem amb un objectiu concret i amb certa constància. I el mateix passa amb Twitter. I és que, apel·lant als símils: algú compraria un martell per fer un forat a la paret? Amb això vull dir que, des d’un punt de vista totalment subjectiu, cal utilitzar les eines que millor es corresponguin als nostres objectius, no totes les que ens ofereix la xarxa.

► La unió fa la força: cada esfera funciona de forma independent i propicia un sentiment de pertinença a un grup concret, però per què no establir una relació més directe amb la resta d’esferes? Perquè el debat 2.0 avanci i es cohesioni cal reunir-nos més sovint, debatre, intercanviar idees i sobretot, aprendre dels altres. Cada esfera passa en un punt concret de la seva pròpia història i es gràcies al dia a dia que es tira endavant, però el debat i el contacte amb els veïns és, sens dubte, una gran empenta cap al futur. A més, som 2.0 no? La interacció ja no és només una opció.

► És la xarxa l’home del sac de la premsa tradicional, o la realitat a què cal amollar-se? El rellotge marcava que el temps s’havia menjat el debat de les esferes territorials, però sobretot indicava que en alguna sala pròxima algú debatia amb molta més coneixença d’un tema que resulta implícit quan s’ajunten termes com ‘informació’ i ‘Internet’. En la xerrada “El nou entorn dels mitjans” periodistes i informadors procedents de diversos mitjans oferien un discurs intens que es construïa entre públic i ponents. Probablement necessitaria un altra actualització per resumir, no només el contingut de la ponència, sinó la meva fascinació respecte algunes de les conclusions extretes. Però no serà necessari perquè hi ha frases prou eloqüents capaces de captar l’essència del debat:

Janquim, periodista del 3cat24: “Tornaré a comprar diaris quan no donin notícies”. Dit així resulta impactant, però he de mostrar el meu acord amb l’afirmació. Les notícies tenen data de caducitat i la immadiatesa de la xarxa és qui provoca que les informacions de la premsa escrita no siguin noves a ulls del lector quan compra el diari. Per què no acceptem aquesta realitat d’una vegada donem i més valor a les pàgines omplint-les d’opinió, d’entrevistes i de reportatges en profunditat? I així, de pas, dinamitzem una mica l’esperit crític del lector.

“Entres i et trobes 20 o 30 persones a la redacció, i en un racó el d’Internet”. Aquesta afirmació em porta a pensar que, tot i ser la veu de l’actualitat, els que formem part del sector de la comunicació ens resistim, de manera conscient o no, a trobar el nostre lloc dins aquesta realitat i, de pas, ens perdem els elements positius que en podem extreure. Probablament aquesta sigui una afirmació vague i superficial. De fet ho és, però espero poder-la estirar i pintar de matisos en properes xerrades que em permetin, una vegada més, passar un dissabte que m’empenyi actualitat amunt.

Quan Woody torna a ser Allen, la cosa funciona.

2010-01-12T20:55:00.005+01:00

"Tot i així, no cal perdre l’esperança ja que Woody Allen prepara nova pel·lícula: Whatever Works. Però compte: l’excés d’expectatives pot ajudar a que les nostres retines no quedin satisfetes!"

Així acabava fa mesos la crítica de Vicky, Crisitna, Barcelona. El director americà és cíclic i acostuma a treure el cap un cop l’any. Sort. Els que s’hi entenen diuen que un cineasta està en plena forma quan és capaç de donar un gir inesperat a la seva carrera i sortir-ne il·lès. D’acord amb aquesta premissa, Woody Allen està com un roure. Amb Vicky, Cristina, Barcelona vàrem veure una personalitat a l’ombra del director. L’experiment per Europa diluïa el seu discurs. Amb Whatever Works, o Si la cosa funciona, nom amb el que s’ha traduït la pel·lícula, Allen torna a posar sucre a la seva personalitat, i també llimona. Dolç i àcid. I ho fa revivint els seus inicis, a Manhattan i reprenent un antic guió dels anys 70. Amb Si la cosa funciona, el director de l’oscaritzada Annie Hall sembla advertir, de manera subliminar, que pot recuperar l’esperit de Manhattan quan ho desitgi.

Dos minuts. Dos minuts inicials on l’enèsim alter ego de Woody Allen s’apodera d’un primer pla per escopir veritats com temples. Paraules punyents i cíniques tenyides d’humor negre. L’habilitat discursiva del protagonista aconsegueix l’empatia de l’espectador després d’unes quantes reflexions. I després una declaració: “esta no es la película caramelo del año. Si eres de esos que necesita sentirse bien ve a que te hagan un masaje”. De cop i volta la butaca es va tornar més còmode i sabia que quan el projector deixés de rodar jo m’aixecaria amb una història nova a la butxaca, compensada per la superficial ruta de Barcelona.

Si la cosa funciona és una pel·lícula d’interiors, ja que bona part del metratge transcórrer en una casa i a la terrassa d’un bar. Aquest fet, enfront del viatge turístic de Barcelona és, si més no, una de les moltes diferències que trobem respecte el seu penúltim treball. En aquesta ocasió, Allen porta a la pantalla el seu últim ‘jo’. Us el presento: es diu Boris Yellnikoff, és científic i el professor d’escacs que ningú voldria tenir. És insuportable i amargat, però feliç a la seva manera, encara que aquesta felicitat consisteixi en intentar suïcidar-se de manera periòdica i criticar a l’espècie humana. Un dia, però apareix a la seva vida Melody, una adolescent molt més jove que representa tot el que ell rebutja. Tot i així, el seu esperit de Pigmalió l’acosta inevitablement a ella. Però compte: la lectura no és la d’una típica comèdia romàntica. I no ho és perquè si una cosa caracteritza a Woody Allen és que crea un pou de matisos per cada personatge. Ajustant-se a aquesta realitat, Melody no farà canviar les profundes i pessimistes conviccions de Yellnikoff, sinó que l’ajudarà a adoptar una nova perspectiva més satisfactòria: si la cosa funciona...

Si la cosa funciona recupera la fórmula que tants bons resultats ha donat a Allen: alter ego d’ell mateix acompanyat de cinc o sis personatges que van entrant a escena i adquirint protagonisme. Les vides d’aquests es creuen permanentment i és sobre aquest joc que recau l’evolució de la història. El resultat final és un inesperat tapís no apte per conservadors que mostra la complexitat de les relacions humanes. Alhora, és una senzilla complexitat ja que tal com es diu...si la cosa funciona...

Novament la posada en escena de Woody Allen és transparent. La camera es fa invisible i deixa pas a una visió natural de les accions molt acord amb el que la historia demana. Si a això li afegim un tempo natural i lògic, el guió es torna més ric i els personatges tenen espai per mostrar tots els seus matisos. En resum, un ritme molt Annie Hall, un punt a favor. Ara anem a un contra: Larry David, qui encarna a Yellnikoff. David sense estar malament tampoc està bé. És impossible deixar empremta quan s’adopten totes les formes pròpies d’un altre actor: Woody Allen. Així, segurament no és qüestió de Larry David, sinó un defecte de totes les històries de Woody Allen que havien de ser interpretades per ell i no ho han set.

Mai he cregut que Woody Allen nasqués amb les condicions innates per ser un mestre del cine. El seu punt brillant és crear històries iròniques, corrosives, però romàntiques. Romàntiques, que no ensucrades. La majoria d’escenes són optimistes i positives, però servides amb reconeixibles gotes de mordacitat i agres reflexions. A Si la cosa funciona Woody torna a ser Allen. Altre cop el director emana vida i amor; però el millor de tot és que ho aconsegueix a través d’un protagonista que diu odiar aquestes dues coses.

Complexitat. Complexitat que podria ser senzilla. 6 paràgrafs per opinar quan realment tot es redueix a “si la cosa funciona”. Funciona? Sí, i tant que funciona!

Plorar per somriure al Nadal

2009-12-24T17:31:00.004+01:00

Tot era propici perquè ho sentís; així que vaig penjar-me la càmera el coll disposada a congelar el contrast de verd i daurat que penjava dels espinosos braços del Nadal. L’avet davant meu vestit de simbolisme; però per més que enfoques i disparés… no veia rastre del Nadal cobrint les branques. Només podia sentir… el fred. En aquest buit ho vaig comprovar: el Nadal no és un moment ni una estació, sinó un estat. L’estat de valorar i comprendre. Vaig poder tocar aquest estat ahir. Provenia des de molt a dins i relliscava fins el coll per perdre’s entre la roba. Em va desbordar de cop; i els ulls se’m van tornar de conjunt amb el cel. Si el Nadal és alegria jo ahir vaig fer festa grossa. Si és malenconia somriuré pensant que de camí als objectius m’estic trobant persones que ha valgut la pena conèixer.

Tot era propici perquè ho sentís i ahir, un dia d’acomiadaments ho vaig sentir. És una sensació plena, que divisa la por de quedar-te buida. Per això, càmera en mà altre vegada vaig congelar alguna cosa més que el temps, la sensació. Feia fred, però la llana em cobria i en les boles de l’arbre si reflectia per primera vegada el Nadal.

Espero que visqueu intensament aquests dies i sobretot que regaleu alegria i malenconia, perquè darrere s’hi amaguen espurnes que marquen un ancla on aferrar-nos quan mirem enrrere. Pot ser que el món no s’arregli en un dia, tampoc en mil. Pot ser que alguns no tornin a casa com el turró. Pot ser que les nadales t’avorreixin. Pot ser que les coses no hagin sortit com esperaves. Però si crees ancles dibuixes futurs somriures. Tot depèn del que escullis. Regala abraçades en comptes de perfum, somriures en comptes de mòbils tàctils o històries en comptes de Stieg Larsson.

Somriu
Somriu si et ve de gust

Somriu encara que et costi

Somriu amb els ulls

Somriu amb els llavis

I plora. Plora d’alegria i sempre que el cos t’ho demani

Bones festes!

El dia que el 13 ocupi el tro del 7

2009-12-16T23:08:00.010+01:00

Tres quarts i cinc de vuit, al tren, amb l’Avui; una edició que haurà
de mantenir-se ferma molt temps. MAI veurà ni de lluny la paperera del reciclatge. L’essència d’un diari del 13 de desembre de 2009 no es recicla, persisteix.

Abans de tenir temps de llegir el segon article ja sento…enveja. Argument de pecat per tots aquells que tenen l’oportunitat de publicar una columna en un dia tant especial; de ser empíricament partíceps. No tinc parcel·la a l’Avui, però no puc deixar passar l’oportunitat de parlar del meu particular “jo hi vaig ser, jo ho vaig viure”. El número que en teoria augura mala sort és, a dia d’avui una xifra important ja que diumenge va començar una carrera de fons per desbancar el “7” de la seu tro de rei de l’atzar. Sovint escric per tocar de peus a terra. Avui ho faig per creure, per evidenciar el que ha passat, i sobretot, per no oblidar. Entre tots podem canviar el sentit d’aquest 13, però sobretot atribuir-l’hi termes com tolerància, justícia i camí (amb carreteres, carrerons, camins de carro, però d’un sol sentit!). I sobretot deixar enrere visions extremistes i menyspreu.

No parlaré de coses que no domino i que, ja hi ha qui ho fa, i molt millor. Només puc dir que una campanya que aconsegueix mobilitzar a més de dos-cents mil catalans sense suport institucional és, indiscutiblement, una realitat que cal analitzar i sobretot, canalitzar cap a la fita comuna. Per això, ara és l’hora de la política, més que dels partits.

Hi ha moments que marquen una línia en forma d’oportunitat i ho sabem perquè ens percebem com espectadors d’aquesta. Les cames arronsades damunt el llit, una espurna a mig camí entre la intuïció i el desig, l’esperança tensa davant la televisió i finalment un nus que es desfà i baixa fins els llavis en forma d’orgull. Sents el màxim exponent de la identitat i t’entristeix pensar que hi ha qui es mereixia més que tu viure aquest dia. Només et resta no oblidar-ho per fer justícia a les arrels més fortes d’aquest país, que són a la vegada les teves pròpies arrels. I després arriba la calma, reflexió i l’hora de fer lectura. Ara a seguir caminant sense perdre l’objectiu de vista. A buscar el camí, sense precipitar-nos, vigilant on trepitgem i fent-ho amb fermesa. I algun dia el 7 deixarà pas al 13.

Preguntes o respons al 2009?

2009-12-12T12:14:00.011+01:00

No faré una entrada sobre les festes nadalenques. No vull. No em surt de dins, i no escric per escriure. El dia que ho faci voldrà dir que no valoro les lletres. Però sí que faré inventari i per què no, demanaré. Demanaré lletres que acabin amb "?". Sí amb "?". Vull créixer, i per això necessito preguntes. Un dia algú em va dir que per voler preguntes més que respostes "anava el revés del món". Més igual. Les plantes creixen amb aigua i jo amb preguntes. Abans no ho sabia, però ara crec que no pots evolucionar si saps les respostes abans de les preguntes. No ho havia vist, però com sempre, l'essencial de les qüestions ha estat decidida abans que comencin a escriure's les lletres. Per això, crec que més sovint del que pensem formulem respostes amb interrogant, no preguntes. Suposo que per extensió m'atrau més la gent que planteja bones preguntes, més que els que saben moltes respostes. Em transmeten confiança, un atribut que prové, més que de tenir moltes respostes, d'estar obert a moltes preguntes.

Desconfio de les preguntes (aparentment) absurdes o senzilles, són les que em descobreixen un món. Pel 2010, vull preguntes noves. Però sobretot conservar-les, igual que els somnis mai sabem quan ens poden fer falta. Jo ja he fet un petit inventari de preguntes, una per cada mes. I tu, preguntes o respons?

-Per què sempre escullo el camí més llarg per tornar a peu a casa?

-Per què odio la intolerància sent l'odi el major exponent d'aquesta?

-Per què m'agrada més Esquire, revista tècnicament d'homes, més que una de dones?

-Per què cada vegada que em parlen de Crepúsculo crec que tinc al·lèrgia?

-Per què el sol m'aclareix el cabell, però m'enfosqueix la pell?

-Per què em vaig negar a llegir l'Ombra del Vent quan es va publicar, i ho he fet ara?

-Per què crec que es subestima a Stieg Larsson i la serie Lost?

-Per què no suporto tenir més llums oberts del necessari, però m'empipa baixar a Vic i trobar-me uns (no) llums de Nadal?

-Per què m'agrada més la música dels 80 i 90 que l'actual?

-Per què quan dubto entre pizza i pasta si em diuen "pizza" menjo pasta?

-Per què dormo al tren quan torno, però no a quarts de vuit del matí quan marxo?

-Què fas quan no saps què fer?

El despertar dels sentits

2009-11-19T00:00:00.004+01:00

Com si els sentits se’m despertessin d’una anestèsia. Vull palpar fins l’oxigen i no ser dèbil als sentits, però a la vegada, no puc deixar de ser-ho. Fa dies que em costa percebre. Si els núvols rellisquessin del cel i els carrers es submergissin en un llac de boira els meus sentits esclatarien en orgia. Mentre això no arriba abaixo la llum. M’agrada mirar a través de les ombres; sinuoses, difoses, desdibuixades. Evoquen a una fantasia obligada i em desperten. Em desprenc del que no necessito i m’estiro a escoltar cançons que fan desbordar els sentits: Wicked game, Down in a hole, Soft black storm, November Rain... Tanco els ulls i la sang crema. No ho entenc d’altra manera. Falta poc per retrobar-me amb els sentits, però continuo tenint ganes de pluja. Surto al carrer i em poso les ulleres, no vull que em llegeixin els pensaments.

"Hoy no me puedo levantar", buscant les paraules d’una dècada

2009-11-10T00:26:00.004+01:00

Sé d’avançada que avui aquesta crítica es vestirà de paraules aproximades. No em sorprenc, és la sensació que experimento cada vegada que una cosa m’agrada molt. Paraules infinites en evolució. En tenia ganes, perquè mai dic que no a qualsevol cosa que impliqui un escenari i una platea, però tenia certs dubtes sobre si el musical de Mecano, oficialment conegut com Hoy no me puedo levantar, em satisfaria. Prejudicis? Potser, però fonamentats. Massa marketing envoltant el “revival” dels anys 80 i, sobretot, massa anys escoltant Mecano com per digerir una (possible) infidelitat artística. Afortunadament, els prejudicis es van dissoldre pocs minuts després de començar l’espectacle. L’estona passava i una altre inquietud començava a perfilar-se, intuïa que passaria això... “com ho explico?”.

Durant la roda de premsa de presentació, Nacho Cano, creador i director del musica, va afirmar que el musical “no està per sota del nivell dels musicals que arriben de fora”. Trobo més adequades les paraules del senyor de la fila 14, amb qui vaig experimentar un moment de telepatia: “que bo, és casi un miracle que sigui d’aquí!” (que no és sinònim que “està al nivell dels que venen de fora"). Així, tot i la brillant posada en escena i el cos de ball, és difícil posar al mateix nivell Hoy no me puedo levantar amb musicals tant emblemàtics com El fantasma de la òpera o Chicago, de Broadway. Afirmació comprovada. Així que siguem positius, però realistes.

Si una cosa s’ha de reconèixer és que el guió navega entre les cançons de Mecano, sense alterar les lletres. Aquestes serveixen de fil conductor per una història tant divertida, com real i colpidora. La ambientació no és queda en l’escenari, sinó en un acurat recull d’expressions i anècdotes pròpies dels anys 80.

Rere els arquetips dels 80 que representaven els protagonistes, Mario, María i Colate; i els (excel·lents) secundaris Panchi i Guillermo s’hi configura l’essència del musical, una trama mirallada en les històries de joves que viatjaven a la ciutat per viure el que fins aleshores veien en somnis. Així, tot i la idealització, el musical no passa per alt el que va significar la dècada dels 80: “la pèrdua de la innocència”.

Interpretar. Ballar. Cantar. Si multipliquem això per dos o tres el resultat es diu ‘suplents’. Cadascun d’ells cobreix entre un i dos papers i, en molts dels passes d’entre setmana ells són els que donen vida als personatges. Sovint no es menciona, però és un aspecte en tenir en compte que ens parla, no només de la qualitat dels actors, sinó de la qualitat que es troba a l’escenari i que no sempre veiem. Cal destacar la interpretació de Marcos Rodriguez en el paper de Colate. Primer fascina amb la seves espurnes còmiques; després et fa el cor petit, apartes la mirada i fora del teatre no pots deixar de pensa-hi. Aquesta és la consagració del gran paper d’aquest musical: no poder determinar la frontera entre la realitat i la ficció, perquè veient cantar a Colate “perdido en mi habitación” trobes massa similituds amb realitat. Ell, tot i no narrar la història oficialment, actua de fil conductor per una trama que parla de somnis trencats per la droga, somnis materialitzats gràcies a l’amistat, somnis trencats per l’ambició... i tota la classe de somnis que van explotar en la dècada de la creativitat. L’avantguardisme de Nacho Cano tampoc decep: pantalles lluminoses i cameres gravant en directe que formen part de l’escenari, així com una excel·lent música i una sòlida interacció amb el públic, tot i que previsible .

Sabia d’avançada que avui aquesta crítica es vestiria de paraules aproximades. Me’n vaig adonar quan sonava “Los amantes”. També amb “Aire”. Mirava a la meva dreta i esquerra. Dos rostes en què mi reconec somreien. La situació havia canviat. Ja no era només l’espectacle. Era un MOMENT. No s’adonaven que els mirava, però a mi se m’havia parat el temps. I llavors va tornar la inquietud que pressentia... “com escric aquest moment per no oblidar-me’n?”.

Les empremtes del temps

2009-10-25T12:43:00.007+01:00

Quan tenim els ulls tancats l’absència de llum fa que només puguem veure un sol color, el negre. Com a molt, quan els tanquem queden resquitis que ens fan percebre una pólvora de color, però s’acaba tornant negre. Així, quan creiem que ens hem despertat per la llum no és exactament així. La llum s’encarrega de fer-nos saber que ens trobem en un estat del que encara no som conscients: desperts.

Avui la llum de cap de setmana m’ha dit que m’estava despertant. Irrompia per unes cortines semitransparents, perfectes perquè només deixen entrar els pigments daurats, aquells que no molesten a la vista. Són les 09:20. M’agrada veure que avui entro al món dels desperts per propi peu. M’he avançat al cant del nokia gall digital. M’estiro entre l’edredó, faig la croqueta unes quantes vegades i quan noto que les articulacions comencen a llevar-se...argh! Terra fred! Mitjons i la resta de tela que els segueixen. La meva cara té set. Aigua. Ahh... un nou món: el dels (casi) desperts. Ja amb una protecció entre el terra i jo poso rumb a la cuina. Les 11:20. ????. Com pot ser que hagin passat dues hores des que m’he llevat? Ara sí que crec que seria útil posar en pràctica tants problemes de X i Y jugant a l’amagada. Però alguna cosa em diu que els dubtes quotidians prefereixen jugar a l’amagada amb el raonament. Exacte. Ahir vaig tirar enrere l’hora del mòbil manualment. Però se m’havia escapat que aquesta extensió dels meus llavis, mans i orelles sap com m’agrada dormir, així que automàticament m’ha fet el favor de saltar una hora menys en el temps. Per tant, entre ell i jo em tirat enrere dues hores la meva vida. Mentre, el rellotge de la cuina resta inalterable, fidel al tic tac de les busques.

Continuo a la cuina. Un got d’aigua, l’element fidel de cada matí. És com tocar al timbre, ja que sense ell els aliments posteriors són rebuts al meu estómac amb les portes tancades. Un cop m’han obert divago entre: cafè amb llet de soja, colacao o te amb llet? Encenc la cafetera, decisió presa. Avui agafo una tassa que s’estreny per dalt, així que començo a partir les galetes perquè sinó no m’hi cabran. La tassa m’arranca el primer somriure d’avui. És un record de Mariposa, un poble perdut al desert d’Arizona. Suposo que necessitem, fins i tot quan ens creiem adormits, recordar moments irrepetibles. Hi penso i m’adono que les tres tasses que més utilitzo tenen un ancora a moments que necessito recordar. Acabo d’esmorzar, més a Mariposa que a Taradell.

Em resisteixo perquè m’agrada escollir entre dos temps, però sé que no té sentit. Tiro enrere una hora el rellotge de la cuina i n’avanço una en el mòbil. Rellotges sincronitzats amb el temps i, de rebot, jo amb ells. Són les 10:48 i porto la llibreta i el boli, dos elements amb qui m’hi porto bé perquè creen coses atemporals, ancores en forma de paraules. Busco una pàgina sense història i el boli comença a lliscar:

L’univers Tarantino, un món oníric a part.

2009-10-06T16:42:00.004+02:00

Un pla estàtic. A vista d’àguila. Una austera seqüència que no arriba a seqüència sencera. I el més important, la absència de música. Va ser en aquest absència quan me’n vaig adonar: un malson. I dic mal son a risc de semblar exagerada perquè no concebo una pel·lícula de Quentin Tarantino sense una gran banda sonora. Diuen que cal explicar els somnis lletjos perquè no surtin del món oníric on s’han concebut i jo no em podia permetre sortir decepcionada després de veure Malditos Bastardos. Resultat: explicar el malson perquè ja se sap, com més l’expliquis més probabilitats que no es compleixi. I un cop més la probabilitat ha donat bons resultats. Ni plans estàtics, ni seqüències a mitges i una eloqüent banda sonora que sembla nascuda per l’ocasió.

Una vegada més Tarantino crea excés d’expectatives, i ja se sap què passa amb les expectatives...que acostumen a desinflar-se en el producte final. Amb ell i només amb ell, miro a les expectatives als ulls, i me les crec. Un cop més satisfà. Igual que en totes les seves pel·lícules, Malditos Bastardos comença a parlar abans que un dels personatges hagi articulat paraula. Malditos Bastardos comença amb un llençol, que podria ser una pantalla. Una imatge premonitòria que senyala que a partir d’aquest moment el cine ja està dins la pel·lícula. L’escenari principal: un cine. L’element clau: una pel·lícula anti nazi. Aquesta pel·lícula dins la pel·lícula és l’eix central que acaba unint a tots els personatges, però encara hi ha un element més que no se’ns pot escapar: la última cita del film. Aldo Raine (Brad Pitt) tanca la pantalla amb una frase tan cinèfila com i eloqüent: “Creo que ésta va a ser mi obra maestra”. Arribats a aquest punt et planteges si les paraules surten de la boca del director o de Aldo el Apache. Després de veure Malditos Bastardos no puc tenir la resposta més clara.

Igual que en altres de les seves obres (sobretot Reservoir Dogs) podem crear-nos dos opinions força diferents en funció de si ens quedem en la superfície o decidim excavar. Si ens quedem a la superfície podem resumir la experiència i la temàtica en la declaració d’intencions del tinent Aldo Raine: “No se vosotros, pero yo no me abri paso a tiros por Sicilia y después salte de un puto avión para enseñar humanidad a los nazis. Los nazis no tienen humanidad. Por eso todo malnacido que encontremos con ese uniforme debe morir”. Però si cabem una mica trobarem totes les característiques del cine de Tarantino: personatges que es presenten com llegendes sempre sota un àlies, dolents que no poden ser més atractius, salts en el temps, diàlegs irònics, explícits i sorprenents, referències humorístiques a clàssics del cine, violència explícita, imatges de peus femenins i una direcció fotogràfica acurada i increïblement explicativa. A més a més, el director ha tornat a demostrar que els actors experimenten un abans i un després a ulls de l’espectador després d’haver estat dirigits per ell.

Eli Roth com a Donny Donowitz i Brad Pitt en el paper del tinent Aldo Raine, àlies Aldo el Apache

Mélanie Laurent en el paper de la jueva Shosanna Dreyfuss

Tarantino torna a aconseguir rere riures i tensió que t’emocionis com un nen quan t’asseus a la butaca del cine. Tot i així, el seu cine ha madurat des de Pulp Fiction, però no ha perdut l’essència, només s’ha perfeccionat. És sobretot en els diàlegs on es veu aquesta evolució, però està clar, quan la pel·lícula li demana ser un maldito bastardo deixa de banda tota formalitat. I el que més m’agrada: la intriga que ell crea prové de les paraules, no dels fets. Ofereix diàlegs tan rics com excitants. Això si, cal tenir paciència per aguantar-los.

“Creo que ésta va a ser mi obra maestra”. Recordaré aquesta frase. I si es materialitza en algun dels meus somnis en forma d’Oscar a millor pel·lícula o Millor Actriu per Mélanie Laurent (Shosanna Dreyfuss) o Millor Actor per Christoph Waltz (Coronel “caza judíos” Hans Landa) sabeu què? No ho explicaré. Ja se sap, si expliques els somnis no es compleixen!

Caure amb les fulles o aguantar la ventada?

2009-09-25T19:17:00.008+02:00

Creia que no tenia res a dir. Mentre, de fons sona "Caminant". Em sorprenc amb el la pell tensa, eriçada i m’adono que la veu i el so de l’instrument de corda m’embolcalla. Encara sento, fa temps que no me n’adonava. Potser tinc alguna cosa a dir, encara que no se exacatment el què. Avui faré una cosa que mai em permeto: deixar que les paraules es dibuixin soles. Ara sóc com Jackson Pollock però sense pintura. Per primera vegada escric sense saber què vull dir i sento la temptació de controlar cada síl·laba. Suposo que aquest desconcert vol dir que jo també estic canviant d’estació.

Fins fa poc em veia a mi mateixa dient que la tardor em produïa malenconia (apunt: potser sóc masoquista, però a vegades m’agrada la malenconia, coses de la dualitat...). La malenconia dels dies que acaben massa d’hora, la de canviar llençols lleugers per edredons, treure la gavardina de l’armari, la sensació que ni el fred pot congelar els millors moments. Diuen que amb l’arribada del fred l’ànim queda anclat en les profunditats marines i que els records peguen més fort que mai. Estava tan acostumada a aquest lloc comú de “anti-tardor” que fins que no m’he sorprès amb la pell de gallina no m’he parat a pensar si realment la tardor em seguia produint al·lèrgia. Llavors ha continuat el repertori musical i quan Sinatra deia “smile” no m’ha suposat un esforç fer-li cas. Ara començo a percebre que sí que tinc alguna cosa a dir: haver canviat la meva visió sobre la tardor em produeix una alegria enorme. Creus que estàs programat per sentir que la tardor t’avorreix, t’entristeix i tot apunta a què és impossible saltar-se aquesta plantilla. Llavors de cop i volta, quan adverteixes aquests petits canvis és com si et regalessin el luxe de seguir transformant-te. Per això declaro que m’encanta ser-me una mica infidel. El que abans esperava com un imperatiu del canvi d’estació ara m’agrada.

M’agrada el primer dia de posar-me màniga llarga. Les cares rosades pel fred. Les mans escalfades pel contacte amb una tassa de cafè o xocolata. Les converses d’abric en ple carrer. La sensació que has de tenir tots els sentits espavilats perquè el fred no congela els moments. Així que aquest any no deixaré que l’ànim caigui amb les fulles dels arbres. Avui m’agrada la tardor i buscaré la llum entre les fulles per fer de l’arribada del fred el meu propi estiu.

I vosaltres, gaudireu de la caiguda de les fulles?

Colors que trenquen el silenci

2009-09-13T19:18:00.018+02:00

Durant dies les paraules no m’arribaven als dits, però s’ha acabat. Decidit. Poso punt i final al silenci que regnava aquí des de fa unes setmanes. I dic silenci; més que descans perquè aquest buit és fruit de la sequera creativa; més que no pas d’unes vacances (com m’agradaria poder dir el contrari...). El projecte de carrera m’ha amagat l’estiu i m’ha mantingut segrestada durant un temps i ara, després d’alliberar-me’n m’adono que pateixo el Síndrome d’Estocolm. Espero que vosaltres hagueu gaudit d’unes bones vacances. Gràcies per dedicar una estona del vostre temps a aquestes paraules.

Us deixo amb una entrevista a una jove promesa de la il·lustració. Què millor que l'explosió dels colors per trencar el silenci?

_______________________________________

Diuen que els més menuts tenen la capacitat de sorprendre’s una mitjana 20 vegades al dia. A mida que creixem la xifra cau en picat; perdem la percepció i la capacitat de meravellar-nos. Per això quan ens sorprenem davant una imatge que ens desperta quelcom hem de retenir-la. Això és el que ha aconseguit Conrad Roset, un artista de Terrassa estudiant de Belles Arts. És un increïble il·lustrador; no tan sols perquè el color i traç dels seus dibuixos és excel·lent i singular; sinó perquè ha aconseguit sorprendre al públic. Ha donat un nou caràcter nostàlgic i innocent als contes i recentment a finalitzat “99 muses”, una sèrie on il·lustra cossos femenins. Cada peça és diferent a l’anterior; però en totes hi resideix la mateixa essència. Prepareu-vos perquè potser ell us ajuda a augmentar la mitjana diària de sorprendre-us.

Les 99 muses eren en principi el teu projecte final de carrera. Tot i així tinc la sensació que han anat cobrant més importància encara. Què tenen d’especial?

Doncs sí, és exactament així! Tot va començar fa un any, en principi aquest projecte es limitava a ser el treball final de belles arts, però mica en mica ha anat guanyant importància degut a què m’han anat sortint diferents exposicions: a Barcelona, Terrassa, Sabadell... També he aparegut a pàgines web de recopilacions d’artistes de gran prestigi. A més a més, ara faran tovalloles i altres productes amb la il·lustració de les muses!

T’esperaves aquesta resposta?

No, l’èxit a superat les meves expectatives!

Què t’han aportat a nivell artístic aquest projecte?

M’ha aportat molt, més que qualsevol altre projecte. La intenció era fer com a tema principal el cos femení, però sempre intentar canviant la tècnica per familiaritzar-me amb diverses textures; així que he après a pintar amb rotuladors, acrílics, aquarel·les i molts altres. De fet dibuixava i pintava amb tot el que em proposava.

Has experimentat amb moltes tècniques. En funció de què decideixes una determinada tècnica per una obra?

Normalment depèn del dibuix i del que tinc més a mà. La veritat, però és que no és pas una decisió premeditada, si no més aviat el contrari.

Quin és el procés creatiu?

Doncs el primer pas era fer-li fotos a la meva noia o amigues. Intentàvem buscar les posicions mes naturals. Després acostumo a fer alguns esbossos amb llapis, és adir faig la línia de tres o quatre il·lustracions i desprès les pinto totes de cop!

Perquè 99 muses i no 98 o 100?

És tant senzill com que havia de acabar en algun moment; havia de posar-me un nombre límit. El 100 em semblava massa típic, així que li vaig restar un... i ja tens el resultat!

Quina ha estat la teva evolució artística?

Crec que vaig començar amb il·lustracions molt simples i mica en mica li he anat afegint ornaments i més detalls, com les flors al cap o insectes a les meves muses. Això els dóna un toc més personal i original a l’obra.

En quan a la feina d’il·lustrador freelance i il·lustrador de Zara. Quina és la teva feina aquí?

Doncs bàsicament em dedico 8h a fer estampats per les samarretes i vestits de Zara!

Així que potser porto una peça il·lustrada per tu i no ho sabia!

Potser!

També podem veure obres de il·lustració infantil; ben diferents al projecte de les 99 muses. Què et va portar a plasmar imatges pels més petits?

A part de les muses m’agrada molt la il·lustració infantil. El plantejament per una il·lustració infantil és completament diferent a la d’una musa i m’agrada canviar la temàtica, així que m’he endinsat en un nou projecte d’un conte infantil que en breu explicaré al meu bloc!

A part de les tècniques tradicionals també podem veure muses elaborades amb Photoshop o Painter. Canvia el procés artístic quan utilitzem aquests tipus de software?

Doncs encara que sembli molt diferent la veritat és que canvia poc. De fet jo considero els programes com a una tècnica més, així que per mi el procés artístic és el mateix: llapis o bolígraf a mà primer i després el color per ordinador. La única pega és que a diferència de les tècniques tradicionals en els acabats de programa informàtic hi ha falta d’originals.

Continuant amb la utilització de les noves tecnologies, concretament amb el blog a partir del qual has donat a conèixer les ‘99 muses’. Ha estat una bona eina de difusió?

BUFF! La millor! Bàsicament la meva obra es coneix per internet ja que el bloc hi tinc unes 500 visites diàries. De tota manera ara tinc ganes de fer-me conèixer al món real, i crec que les exposicions que tinc m’ajudaran en això.

I ja per acabar. Què vindrà després de les ’99 muses’?

UN SUPER CONTE INFANTIL!

La primera de les retrospectives, la dualitat personificada

2009-07-20T20:14:00.020+02:00

Ahir va ser tarda de cine. Crec que vaig sortir contenta; i dic crec perquè no podia creure que pogués ser tant fàcil com un “magrada” o “no m’agrada”. Hi ha un però i després de molt rumiar per treure l’entrellat vaig concloure a mode de matemàtic que sovint la valoració final és inversament proporcional a les expectatives. Vegem-ho amb un exemple: no m’esperava res de la pel·lícula d’ahir perquè la indústria cinematogràfica de Hollywood m’ha tornat escèptica: totes les comèdies són clons amb variacions mal fetes de joies com “Breakfast at Tiffany’s” o “Descalzos por el parque”. És per això que entrava amb expectatives 0; però vaig sortir donant un molt bon resultat a la pel·lícula. És més, no m’esperava topar-me amb una comèdia eficaç i a la vegada amb sentit. Tanmateix, si em remunto a tres setmanes abans la cosa canvia, i d’aquí la meva conclusió. Des que em llegia la seva biografia que ho esperava, i llavors com si m’haguessin llegit el pensament ho vaig veure anunciat: “la vida de Coco Chanel a la pantalla”. Expectatives: 10. Resultat final: decepció total.

Estava il·lusionada perquè el cine ha portat a la pantalla la vida de grans homes, però no grans dones i això en certa manera volia dir que la cosa començava a equilibrar-se. Ella era gran, molt gran. No per dissenyar roba sinó pel que va aconseguir dissenyant: donar una nova identitat al gènere femení. A les pantalles Audrey Tautou es treia l’uniforme d’Amelie per vestir-se de Coco Chanel, un paper fet a mida. De fet aquest és l’únic element fet a mida ja que la seva interpretació és el millor d’aquesta pel·lícula. "Coco, de la rebeldía a la leyenda de Chanel" necessita un bon sastre, com a mínim per retallar minuts o, en el seu defecte, allargar la vora amb una mica d’informació transcendent. I és que la vida de la creadora més famosa té prou tela com per teixir una història com cal. El guió es centra en els amors i orígens de Gabrielle Chanel, puntades sense fil que confeccionen un telefilm de luxe, però telefilm al cap i a la fi. El resultat: ni rastre de la lluitadora que va alliberar la dona del corsé en tots els sentits, a la dona que no creia en la moda passatgera sinó en l’estil etern, en la defensora del blanc i negre, de la sobrietat, la única que va aconseguir vestir de pobres a aristòcrates, la modesta modista que va aixecar un imperi tot seguin una màxima: “si no neixes amb ales, encarrega’t tu de que et creixin”. Coco Chanel, la dualitat en persona.

Queda comprovat: com més expectatives inicials, més és la frustració final, cinematogràficament parlant (encara que crec que és força extrapolable). Aquest cop, però no em podia quedar de braços plegats així que he decidit donar ales a l’assumpte i mostrar la part que queda amagada rere tanta tela innecessària. Perquè comprendre l’actualitat passa per haver comprès el passat.

Coco Chanel: el triomf de la voluntat

Gabrielle Bonheur Chanel, tal com la va batejar la seva mare va dissenyar igual que va viure: sense lligams ni regles preconcebudes. No va ser la millor modista de la seva època, però sí la creadora més gran de tots els temps. La gran dama de l’alta costura, la dona dura, emprenedora i de llengua afilada posseïa un encant únic per uns i per altres representava un ser quasi infernal. Tot aquests adjectius, però són la mostra que ella sí va aconseguir el que predicava quan afirmava “per ser insubstituïble cal buscar ser diferent”. Mademoiselle Chanel va ser una corredora de fons solitària que va saber adaptar-se a les circumstàncies que li va tocar viure. Va arribar a ser una de les primeres empresàries de França i en el punt més àlgid de la seva carrera va arribar a comptar amb més de 3.000 empleats. De tota manera les seves aportacions més importants les hem de buscar en un altre lloc. I sinó preguntem-nos: encara hi ha algú que hagi de portar enagos, corses o barrets recarregats de flors i fruites? Crec que no m’equivocaria si afirmés rotundament que NO. Cal agrair aquesta comoditat a Coco Chanel ja que no només va revolucionar la moda, sinó que també va contribuir a l’emancipació de la dona suprimint els corses, les faldilles balena i les cintures d’abella. L’alternativa de Coco: roba esportiva, vestit jaqueta, joies de bijuteria, bosses de mà acolxades en bandolera i un dels grans tresors de la Maison Chanel: Chanel Nº 5, el primer perfum signat per un dissenyador i el vestit negre, símbol etern d’elegància.

...I els rics es van vestir de pobres

Gabrielle Bonheur Chanel va quedar orfe de mare amb dotze anys i va ser educada en un orfenat, la presó de la seva infantesa. Durant aquest temps a aquestes institucions distingien entre dues classes de nenes: les que tenien familiars propers que poguessin pagar part de la manutenció i les que no. Les nenes abandonades com les germanes Chanel eren les que vivien en pitjors condicions: menjaven en taules a part, estaven pitjor alimentades, dormien en estances sense calefacció i realitzaven els treballs més pesats. Dels sis anys que Gabrielle va passar a l’orfenat dos colors van quedar gravats per sempre en la seva retina: el blanc i el negre, els colors de l’edifici i dels uniformes amb què vestien les orfes. La faldilla negre i camisa blanca eren el distintiu de tots aquells anys de no infantesa; uns anys que no només van marcar el caràcter de Coco Chanel sinó el seu llegat artístic.

Coco Chanel no només va triomfar perquè tenia talent, sinó perquè va saber aprofitar com ningú la única cosa que li havien ensenyat les monges: cosir. Els dissenys de Coco sempre van estar marcats per l’austeritat dels escenaris de la seva joventut. És per això que sovint deia “la moda no té a veure només amb vestits. La moda està al cel, al carrer, la moda té a veure amb idees, la manera en què vivim i el que està succeint”.

Una història que passa a la història.

Gabrielle Chanel, de personalitat arrasadora, va esdevenir una de les primeres dones que va prendre consciència del seu gènere. Ella era la dualitat personificada. Una de les seves frases més conegudes diu “tot el que és moda passa de moda”. Amb aquest joc de paraules Coco va aconseguir explicar l’efímer del món en què es movia, en el qual el seu llegat perduraria fins l’actualitat. Coco va saber mesclar senzillesa i elegància, dos termes oposats en l’època. El resultat: la revolució de la silueta femenina, l’alliberació. Alguns ho van veure com una enorme provocació, però Gabrielle ho entenia com un canvi necessari perquè la dona deixés de ser vista com un objecte decoratiu. Ella va portar el concepte de dualitat el màxim aprofitant les seves qualitats masculines per fer-se més femenina i a la vegada més lliure. Aquesta dualitat es plasmava en peces que van causar gran impacte; de fet és ella qui va substituir les faldilles per pantalons.

Coco podria ser considerada la primera dona moderna. Adorada per alguns, criticada per els altres, no es pot negar que va saber aprofitar la dualitat de la seva personalitat i traduir-la en peces que ja han estat qualificades de “obres mestres”. Sense dubte, la història de Coco Chanel havia de ser una història per la història, la primera de les retrospectives.

Tot un honor Mademoisell Chanel.

EL sopar a la fresca

2009-07-10T00:34:00.007+02:00

Una cervesa i entrepà a la terrasseta del bar del poble. Una sardinada amb l’olor de mar de fons. Una costellada al jardí de casa. Tots tres tòpics són característics de l’època estival ja que el temps acompanya a traspassar les parets de casa per fer un acte tant comú com menjar. Un acte tant comú, però complex a la vegada. Complex? Sí complex. Complex perquè a la taula hi tenen lloc grans converses, hi neixen boniques relacions i si poden tancar grans tractes. No és prou motiu per fer d’un sopar tot un acte també a l’estiu? El Morter ha creat un proposta, un concepte que neix de la filosofia dels sopars d’estiu, però passa pel filtre del rigor i la qualitat gastronòmica. El resultat final? Un acollidor jardí interior on es pot gaudir d’un sopar a la fresca per tota la família. L’espai juga un paper important en aquesta proposta. Lluny de trobar-se en un nucli urbà, el restaurant manlleuenc ofereix un ampli recinte a l’aire lliure, espaiós i tranquil. Tot i així, aquest concepte de tranquil·litat no està superposat al de sopars familiars ja que també hi ha habilitada una zona infantil i juvenil.

Aquest joc d’equilibris també es manifesta en la proposta culinària a través dels sabors, contrastos i funcionament de l’àpat. La cosa és fàcil. El primer. Seus, demanes el beure (sangria de cava si us plau!!), aixeca’t, investiga el bufet i serveix-te tu mateix. Tria, remena i escull entre una gran varietat de propostes gastronòmiques directament sorgides de l’essència de la terra i de la cuina, naturals. Clic. Ara toca canviar de tònica. No caldrà que escullis més. No saps si carn o peix? Tranquil, el menú inclou les dues coses. Ells seran agosarats i escolliran per tu. Primer uns calamars i gambes a la planxa. Mentre podràs veure com l’Àngel et prepara la carn i poc després ja la estaràs degustant.

Diuen que els postres han de ser atractius ja que arriben quan ja estem tips. Tanmateix, alguna cosa em diu que els del Morter no en tenen prou amb què ens facin pampallugues els ulls davant el plat, volen que gaudeixis, que posis punt i final a aquest sopar a la fresca de la millor manera possible. La seva particular cirereta del pastis consisteix en un equilibrar propostes dolces més típiques amb d’altres més adequades a les corrents gastronòmiques actuals. A més a més, cada nit la fortuna visita El Morter gràcies al sorteig d’un regal.

El pati interior. La taula d’entrants. La brasa i planxa per coccions en directe. L’espai infantil i juvenil. Tots aquest són diversos ambients que es fusionen com un de sol perquè gaudeixis d’un moment on la gastronomia no és la finalitat, sinó un mitjà per gaudir d’una nit d’estiu, un mitjà sustentat amb l’excepcionalitat del producte. La cuina és un art que no només satisfà a la panxa; per això no n’hi ha prou en sortir fora de casa per gaudir d’un sopar a la fresca, cal buscar EL SOPAR A LA FRESCA.

...i les busques del rellotge es van fondre sota la llum.

2009-07-04T15:33:00.013+02:00

Com els llibres que mai acaben, com les pel·lícules lentes. Un dejà vu constant. No sé què escriure i penso en els dies en què hauria avançat el rellotge. No hauria servit per res perquè a mi no m’agraden els minuts, però els minuts els agrado jo. Hi ha dies en què les busques del rellotge es precipiten en una esfera sorda de necessitats temporals, ara es fonen sota la llum. Són quarts de vuit i la llum entra per la finestra. És vanitosa, perquè tot i que encega m’obliga a mirar-la i a parlar d’ella. Tanco els ulls i quan els obro mica en mica marxa el blanc cegador i els colors tornen a ser colors. L’habitació està banyada pel sol de última hora i sembla una foto sèpia o daurada. Encenc l’ipod i sonen “Born to Wild”, “Let’s Twist Again” i “Lápiz y Tinta” que també són pura llum, casualitat? No crec. No sé quan ha transcorregut exactament des que volia avançar el rellotge, però m’és igual, ja no m’importen els minuts, tampoc els segons, perquè la llum em diu que estic just on vull estar. Ells també m’ho recorden: “tela, cinta, otra vez a empezar. Lápiz, tinta y al paisaje a robar. Y el placer de reencontrar el limbo de un tiempo que se nos va”.

Probablement ara ja sabria què explicar. Diria que vull orxata fresca amb una bola de xocolata negra. Diria que vull veure imatges plenes de llum, com aquestes.

Diria que vull un tall de síndria davant la platja. Banyar-me i que l’aigua sigui gelada. Secar-me al sol. Diria que no vull anar a la piscina, sinó a la Riera Major; més natural, més autèntica, més de tot. Diria que vull un bitllet destí Croàcia, la Toscana, i molts altres llocs on fer el turista sense gaires turistes. Diria que m’encanta poder escriure això amb un somriure als llavis. I diria moltes altres coses, però sobretot que hi hagi molta llum, zero temps i que tot això duri el que jo vulgui que duri. Ho sé, resulta impossible, però ho intentaré. He decidit treure’m el rellotge i prometo passar l’estiu sense posar-me’l perquè tal com deien ells “ahora quiero sentir, caminar. Ahora quiero pintar, percibir el verano fugaz que ya se nos va. Lápiz, tinta y al placer de reencontrar”.

Sobre l’Osonosfera, sobre eines 2.0, sobre l’essència, sobre el futur

2009-06-23T17:13:00.007+02:00

Quan la informació trenca l’espai i el temps. Quan escriure per mòbil durant una reunió no és símbol de mala educació, sinó d’eficiència. Quan no n’hi ha prou en centrar l’atenció en un sol punt de la sala. Quan no és necessari ser present per ser un nombre més. Quan t’adones que la tecnologia ha canviat la percepció del món, la dinàmica i les relacions humanes. Quan estar a la trobada de l’Osonosfera és de les millors coses que podries estar fent.

Dins la biblioteca Antoni Pladevall i Font el so de la pluja colpejant les parets de Can Costa i Font anunciava que no cessaria. Fora l’edifici la pluja continuava sent pluja, inalterable a qualsevol eina 2.0. Va bé saber que hi ha coses que mai perdran la seva essència. Igual que la pluja que mulla, els usuaris del que en diem “noves tecnologies” hauríem de mantenir l’essència del nostre jo, i sobretot de les nostres accions. I mantenir aquest irreductible passa per utilitzar correctament les xarxes socials, els blocs...ja que són, encara que molts s’entestin a dir el contrari, una extensió del nostre cos i una nova eina de democratització. Tal com va dir Trina Milan de l’STIC.cat podríem parlar d’un canvi en el sistema. Un canvi de sistema al qual ja s’ha adaptat una gran part de la societat, però no l’economia o la política. Segons afirmava Saül Gordillo, de l’ACN “la política ha d’entendre que la societat és 2.0”. Sempre hi ha una excepció que confirma la regla, en aquest cas però n’eren dues: Ernest Benach, clar exemple que sí que és útil escriure un bloc i Barack Obama perfecte mostra de comunicació bilateral mitjançant aquestes eines. Per tant, es pot afirmar que no només la interacció és troba en un sol click, sinó també la solució a les diverses crisi que presenciem.

Durant la seva intervenció Trina Milan va dir, “internet modifica la vida de tota la població encara que no en siguis usuari”. Qui afirmi el contrari s’equivoca. De fet anys enrere l’atenció de la trentena d’assistents s’hauria centrat en els ponents, en canvi divendres aquesta atenció es multiplicava: ponència, mòbils, portàtils i finalment pantalla de twitter. Un cercle tancat que reforçava el discurs ja que la pantalla actuava com a resum del que havia passat feia escassos minuts.

Era impossible que la paraula veies la llum, de fet ja ha tret al cap al paràgraf anterior: crisi dels blocs, un dels temes centrals de la trobada. Per què els blocaires no ens trobem tants comentaris després d’un post? Per què parlem de crisi dels blocs si aquest any l’Osonosfera n’ha comptabilitzat 300? No hi ha una resposta única però tant els tres ponents, Josep Comajoan, Saül Gordillo i Trina Milan, com els assistents van aportar força llum respecte l’enigma. La proliferació de blocs temàtics i la necessitat de compartir escenari amb altres eines com el twitter o el facebook són algunes de les raons per les quals sovint alguns blocaires veiem com el debat d’un post es dispersa i ens envaeixen “crisis existencials respecte aquesta eina”.

Durant tota la trobada i el sopar posterior hi havia un dubte que ressonava al meu cap i creixia per moments, igual que la pluja que ha passat de deixar el terra moll a fer un bassal. I la crisis de la informació? S’agreuja amb la presència de les eines 2.0 o s’enriqueix? Segons Saül Gordillo, “sempre es necessitaran periodistes, de fet ara més que mai. El més important és el contingut, més que no pas com arribi ja que encara que internet sigui el gran mitjà és la persona qui actua”.

Durant el sopar la xerrameca continuava i també la pluja. Alguns vàrem arribar xops de cap a peus. Tanmateix hi ha ocasions en què la pluja no incomoda: quan estar al sopar de l’Osonosfera és de les millors coses que podries estar, quant tot debatent sobre eines 2.0 t’adones que la societat no està encallada, que l’únic que fa falta és saber quines són les eines i com utilitzar-les.

Per veure els videos de les ponències visita http://www.taradell.com/

La Fundació Alícia, més que un laboratori de cuinetes

2009-06-08T20:52:00.005+02:00

Dues paraules podrien resumir el que significa aquest nom de noia que lluny de trobar-se al país de les meravelles ho fa al país de la ciència i la cuina. Al país de la ciència i la cuina com una idea, un patrimoni, una necessitat i sobretot, un camí cap un nou concepte de cuina: innovadora, bona, sana, racional i ben presentada.

La Fundació Alícia, o el que és el mateix la fundació d’ALImentació i ciènCIA va ser creada l’any 2004 amb l’objectiu de investigar entre la relació de gastronomia i ciència i divulgar uns hàbits alimentaris adequats i saludables. La seu de la fundació es troba a Sant Benet del Bages i està avalada per grans cuiners i chefs com per exemple Ferràn Adrià, nomenat en diverses ocasions “el millor cuiner del món”, Carme Ruscalleda, Joan Roca o Ramón Freixa. El recolzament d’aquests a la iniciativa no ens ha d’estranyar ja que la fundació pretén ser l’avantguarda mundial de l’alimentació a través de la investigació. ‘Avantguarda’. Aquesta paraula en porta implícita una altre: Ferran Adrià. De fet ell és un dels principals assessors i president del consell d’aquesta entitat, la qual cosa atorga encara més prestigi a la Fundació Alícia.

A la Fundació Alícia a més de les col·laboracions entre reconeguts cuiners també es podrà gaudir de l’assessorament d’experts en ciència, nutrició, enginyeria agrònoma i medecina. Per això, tal com deia el jove chef Jordi Cruz, aquest centre s’ha convertit en “un lloc imprescindible per qualsevol cuiner que busqui alguna cosa més en els plats i on poder investigar la gastronomia des de totes les perspectives”. Tanmateix, no podem caure en l’error de pensar que aquesta cerca respon a la corrent que va crear Ferran Adrià. No respon a una moda, sinó que aquesta investigació i difusió vol ser un mitjà a través del qual s’aconsegueixi evitar els actuals problemes de salut derivats de la mala alimentació. En aquest mateix sentit, també es pretén millorar les condicions de vida d’aquelles persones que pateixen alguna mena de trastorn alimentari o malalties; per exemple celíacs o diabètics. Aquest interès pel benestar social es personalitza al consell assessor en el cardiòleg Valentí Fuster.

Val a dir, que tot i la seva curta trajectòria la Fundació Alícia ha passat a exercir una influència internacional ja que s’ha convertit en un referent en diversos sentits: crea consciència social sobre la importància de la gastronomia com un fet cultural i educatiu i, alhora genera idees innovadores sobre alimentació i cuina. Aquesta iniciativa, creada per la Generalitat de Catalunya i Caixa Manresa està dirigida per Toni Massanés i té una clara vocació social. Un dels exemples d’aquesta vocació el trobem en l’estudi que la fundació va presentar el 18 de maig d’aquest any sobre l’aprofitament del cultiu de cítrics. Aquest estudi va ser efectuat conjuntament amb l’Observatori de la Alimentació del Parc Científic de la Universitat de Barcelona i exposa les possibilitats de treure el màxim rendiment al cultiu de cítrics per tal de potenciar el turisme a les terres de l’Ebre.

A part de les activitats dirigides al públic expert, La Fundació Alícia també es dirigeix als amateurs en matèria de fogons gràcies als “dilluns amb Alícia”. Que ningú es confongui. No es tracta d’una cita, sinó d’un variat programa de tallers relacionats amb ciència i cuina, salut i alimentació destinats a tota mena de coneixedors del món gastronòmic i agroalimentari.

FRANCESC GUILLAMENT, UNA INSTANTÀNIA

2009-05-28T14:41:00.020+02:00

Dibuixar una persona requereix temps, requereix que tots els sentits treballin com un de sol. Captar l’essència és observar i analitzar. A vegades però, el procés artístic canvia. Es passa d’un retrat com els que et fan a Les Rambles (mínim mitja hora) a un retrat conceptual tipus Jackson Pollock (estampa el que percebis el més ràpid que puguis). L’exercici de dibuixar literàriament a Francesc Guillamet, conegut com “el fotògraf del Bulli” es situaria precisament dins el segon grup. I de fet, s’hi situa per força ja que el temps de visita s’ha escurçat notablement. Arriba tard i el moviment ràpid dels seus ulls denota encara un cert nerviosime. S’excusa: ”he vingut per Bracons i no és el que creia. Disculpeu. Comencem?”.

Comencem i passen segons, minuts. El moviment dels seus ulls no desapareix; al contrari també es fa notori en braços, mans i cames. En un altre persona seria inquietud, en ell crec que és espontànietat i un punt de savi il·luminat. Tanmateix se’m fa difícil atribuir aquests adjectius a un fotògraf. De fet creia que eren professionals pacients i calmats per naturalesa. Guillament demostra però, que és la força de la imatge el que importa i sobretot la creativitat, un atribut que a ell no li manca. Sinó d’on haurien sortit els 60 llibres de cuina que ha il·lustrat?

Francesc Guillament és natural de Figueres. Aquesta dada, que en qualsevol persona seria un element en ell es converteix gairebé en una informació premonitòria. ”El Bulli Sabor del Mediterrani” és el seu primer llibre elaborat conjuntament amb l’equip del que ara és el millor restaurant del món. Tot lliga: mar, muntanya, explosió de colors, cultura mediterrània, cuina del Bulli. Tot i que els ingredients es trobaven en el punt de maduresa perfecte, Guillament declara: ”em feia certa por, però no teníem res a perdre si no sortia bé. Vàrem experimentar sempre valorant l’entorn i el producte propi de la terra”. Exactament: la bona fotografia s’obté sabent on cal parar-se. Tot i que ha participat en molts altres projectes, com per exemple la “Enciclopèdia Catalana de Cuina”, la història de Guillamet, Ferran Adrià i Marc Cuspinera, cap de cuina del mateix restaurant de Roses, està estretament lligada. És més, aquest artista ha evolucionat juntament amb el restaurant. Les imatges passen d’escenificar-se en la naturalesa del mediterrani per situar-se en espais indefinibles. Tot i així, es manté fidel a certs aspectes estilístics: ”si no és imprescindible no utilitzem estilisme ni trucs. Fotografiem el que cuinen. És més còmode treballar com si fos per la sala que fer trampa”. En aquest sentit, podríem dir que la seva fotografia també s’ha tornat tecnoemocional sense perdre l’ànima del producte.

La seva veu profunda segueix una sola pauta per explicar la trajectòria professional: la de les fotografies. Així que tan bon punt arriba a la sèrie d’imatges de Carme Ruscalleda la naturalesa de la cuina de Sant Pol de Mar inunda el seus ulls, i aquests es tornen una mica més blaus encara, semblava impossible. Abans que parli sobre Ruscalleda ja és notori que existeix una gran complicitat amb els professionals de la cuina amb qui treballa, tant Ferran Adrià, com Carme Ruscalleda o els Germans Roca. Llavors aquesta realitat es corrobora amb tants sols quatre paraules: ”A Ca la Carme”.

La fotografia no és quelcom real; sinó una il·lusió de la realitat. És un mitjà d’expressió de la realitat i un art creatiu. Hi ha moltes fotografies que estan plenes de vida, però són confoses i difícils de recordar. L’art de Francesc Guillament es retén a la retina. S’hi retén per la llum, perquè el protagonista és senzilla i únicament el plat, per la força de la imatge, per la originalitat, perquè poques vegades utilitza la imatge horitzontal. Ell ha aconseguit el més difícil en fotografia gastronòmica: substituir el sentit del sabor. “En un plat hi entren els cinc sentits. En una foto només la vista, que és el que restarà. Però amb el Bulli hi ha més. No només es suggereix, es mostra que es busca alguna cosa més”. La seva obra és la evidència que aquesta recerca del valor afegit ha estat superada. I és que Guillament ha sabut anar més enllà de fer-nos la boca aigua; ha lligat l’art de la cuina amb l’art de la fotografia.

Sí, dibuixar una persona requereix temps. A vegades és bo canviar les regles del procés artístic quan el testimoni ho val. Es bo veure’s llençat a captar una instantània en comptes d’una foto d’estudi. I és que sovint l’esponanietat i singularitat de persones com Guillamet provoca que haguem de treure el Jackson Pollock que tots tenim amagat.

Canvi d’idea a cop de pistola i roses

2009-05-20T00:49:00.018+02:00

Fa dos segons que he canviat d’idea, quan tenia decidit el post d’avui i només quedava materialitzar-l’ho, ells irreverents impúdics per naturalesa han aparegut altre vegada tot xiuxiuejant, “oh sweet child of mine”. El procés és simple: deixar que les muses em regalin un tema sobre el que escriure, imaginar, divagar i finalment “ho tinc!”. A continuació només queda posar música i deixar que els dits cobrin vida i moldegin les lletres. Avui el procés s’ha tallat just abans de tocar el teclat. La culpa la té la guitarra de Saul Hudson, mundialment conegut com Slash, i és que quan són Guns and Roses els que omplen l’atmosfera la història canvia. Ara ja fa més estona que he canviat d’idea i crec injust no haver-ho fet abans.

Hi ha persones on es concentra música i d’altres que senzillament són música. Ja he parlat en el seu moment d’alguns d’aquests genis: Johnny Cash, Sinatra, Armstrong, Debbie Harry, John Legend, Barry White… ells s’evadeixen, ens evadeixen, ens concentren i ens fan caure en un espiral d’energia, amb ells tots és possible perquè cada tema és un món paral·lel. Guns and Roses, una de les agrupacions llegendàries de la història de la música forma part d’aquest cercle al que no tots els grups poden entrar per falta d’ingredients: un creixent de paraules i significats concentrats, una melodia no sempre neta i en conseqüència perfecte. El nom del grup Califòrnia creat al 1985 i liderat pel vocalista Axl Rose no podria ser més adient. Els seus temes penetren amb la mateixa força i rapidesa que una bala. GUNS. A la vegada són capaços de transmetre sensibilitat pura, sense colors pastel adornant les notes. ROSES.

Nascuts de la fusió de dos grups, els “L.A Guns” i els “Hollywood Rose”, Guns and Roses és una agrupació que es va fer famosa no només per la qualitat dels seus treballs, sinó per la qualitat de virtuosos guitarristes com Slash o Izzy Stradlin. També destacaven el baixista Duff McKagan i el bateri Steven Adler. La banda liderada pel controvertit Axl Rose té la capacitat de donar nom al que no en té i de comunicar allò conegut i allò per conèixer. De fet, tal com deia Kurt D. Cobain “la música comença on acaba el llenguatge”. Per això, si desitges evasió “welcome to the jungle”, el seu primer single, et donarà tot el que necessites o en les seves paraules “We got everything you want”. Quan et sorprenguis descobrint que hi ha coses que tenen data de caducitat, els solos de guitarra de “November Rain” et diran que els dies de pluja freda de novembre no seran per sempre; o senzillament et demanaran “don’t cry”. Quan no reconeguis la societat on vius trobaràs un altre punt de vista en la colpidora “civil war”. I si et sents amb ganes de jugar per jugar, de sentir el que vulguis i com vulguis, en el moment que vegis la música com a sinònim de llibertat apuja el volum per alimentar-te amb “sweet child of mine”.

Tot i que després d’onze anys de preparació (sí onze!) ha nascut el seu últim disc, Chinese Democracy per alguna raó sempre acabo recorrent al seu “Greatest Hits”. Nostàlgica? Potser. Guns and Roses. Entre milers de paraules aquesta és la millor combinació que es podria haver trobat per preveure el seu efecte sobre els que fa temps que ens som seguidors: cremen com una bala, punxen i penetren en la pell com l’espina d’una rosa i alliberen com només ells saben.

Per veure els següents temes fes clic al damunt, els senyors de youtube no em permeten adjuntar el video.

"NOVEMBER RAIN "

"DON'T CRY "

SWEET CHILD OF MINE

"MONDOVINO", LA CONTRAPOSICIÓ VINÍCOLA

2009-05-08T18:18:00.000+02:00

La cara i la creu. El blanc i el negre. L’amor i l’odi. El cel i l’infern. No només els tòpics entenen de dualitat. De fet, podríem dir que el món està ple de contraris i el món gastronòmic i vinícola no són una excepció. La cuina tradicional i la cuina tecnoemocional. El peix i la carn. El vi negre i el vi blanc. El vi del vell món i el vi del nou món. És inútil no creure en els contraris, ja que un necessita a l’altre per existir. Concretament el vi del vell món i el vi del nou món són dos conceptes poc extensos en el llenguatge comú. Tanmateix estan materialitzats en la nostra societat i sobretot en la nostra cultura. Des de l’any 2004, quan el periodista nord-americà Jonathan Nossiter va presentar a Cannes el documental “Mondovino” aquestes dues paraules ja no són tant desconegudes; és més Nossiter va provocar que les bases del mercat vinícola comencessin a tremolar. La raó: no es tractava d’ensenyar el procés d’elaboració del vi, sinó de mostrar amb gran sensibilitat el què representa aquest aliment per diverses famílies viticultores d’arreu del món i sobretot com ha afectat a la cultura del vi les joves empreses nascudes a Estatus Units, concretament la del clan Mondavi.

“Es pot fer vi de coco?” pregunta Nossiter a Pernambuco, Brasil durant la seva primera parada del documental. La resposta és tant evident que lluny de deixar-te indiferent fa que et plantegis el per què d’una qüestió tant (aparentment) absurda. Al llarg dels 136 minuts de pel·lícula cadascun dels testimonis aporta a una mica de llum a la pregunta. Els referents del nou món, és a dir, els viticultors d’America trobarien evident la negativa a la resposta. Tanmateix, cal buscar l’essència del “no” en els protagonistes del vell món, els ubicats a Europa. Aquests, defensen al documental que el vi és únic. Segons el senyor Montille, el símbol del vell món a “Mondovino” “el vi té una relació casi religiosa amb l’home. Entre l’home i la terra. El vi és amor i humiltat”. No és pot fer vi de coco doncs rere el vi hi ha cultura, coneixement i precisió. En aquest sentit Montille es remet als inicis de tot i afirma: “A Babilonia a Grècia hi havia vi. No sempre era bo, però formava part del seu estil de vida”.

Més endevant a Queens, Nova York un importador de vi anomenat Neal explica que el vi no existia a Estats Units quan era petit i afegeix irònicament: “els americans ens hem criat amb llet”. Entre els frondosos i humits boscos de Pernambuco aquesta realitat s’acaba de perfilar: “aquí el vi no té relació de passat, sinó relació de futur”. Precisament entre aquestes paraules s’evidencia la principal diferència entre el vell món i el nou món: la relació de l’home i la terra. Per una banda, en països com França i Itàlia les vinyes són motiu d’unió familiar i de comunitat. Per això, en localitats com Sardenya, Itàlia es resisteixen a deixar de conrear productes poc coneguts com la Malvasia de Bosia ja que segons ells “cultivar-la és un compromís ètic”. Per altra banda, els països amb manca de cultura vinícola entenen el producte com una negoci on el principal objectiu no és la qualitat, sinó satisfer el gust del consumidor i sobretot crear imatge de marca. Concretament, la secretaria del senyor Mondavi, propietari de les bodegues americanes que porten aquest mateix nom afirma que “el senyor Mondavi és viticultor, però també home de negocis”. Nossiter mostra que el viticultors del nou món prioritzen l’elaboració de vins de marca, més que no pas de terroir. És per això que valoren l’èxit en funció dels beneficis i per això els impulsors del vi Opus-One, la família Mondavi i Momton afirmen que “Opus-One és el millor perquè és el que més diners produeix”. A França, entre botes de vi el senyor Montille discrepa i es manté ferm a les seves arrels: “No puc fer més que lluitar per les meves creences. Nosaltres cultivem denominacions d’origen perquè el vi ha de tenir el sabor de la terra on neix, això de la marca ve de Estats Units.”

Entretant dos persones es colen entre vinyes i premsa gastronòmica. Michell Rolland és enòleg, però té un alter ego força marcat que el converteix en metge i psicòleg a domicili. Aquest guru del vi es passa el dia atenent emergències dels viticultors. De fet, un cop aquests han viscut l’èxit dels seus serveis en depenen eternament i tot i que en destaca la família Moldavi, la seva carpeta de clients s’estén tant pel vell com pel nou món. Robert Parker, crític gastronòmic i propietari de la revista “Wine Spectator” és qui va ajudar al prestigi de Rolland. D’aquesta manera si Rolland es presentat al documental com el guru del vi, Parker es ho és com l’oracle. Des de la seva casa de New Jersey aquest americà diu quin és un bon vi i quin no. I el més sorprenent: la seva opinió està tant valorada que alguns professionals del sector canvien el rumb dels seus productes per sortir a la llista dels millors que Parker publica anualment a la seva revista. Rolland i Parker són les persones que es troben entre els dos móns, la unió entre la cultura i el valor de marca. A aquest pas caldrà canviar les paraules de Plató quan afirmava “in vino veritas” per “in Rolland Parker veritas”.

Tot necessita d’un contrari per existir o en paraules de Michell Rolland “si no hi haguessin enòlegs dolents no existiria jo”. Jonathan Nossiter s’ha servit de les discrepàncies entre els protagonistes del vell i el nou món del vi per elaborar un retrat de l’evolució de la cultura vinícola i per obrir possibles interpretacions sobre el futur d’aquesta. Nossiter no necessita llançar-se a la opinió explicita per mostrar la seva perspectiva; en té prou en trobar els testimonis que millor reflecteixen el context. Per això “Mondovino” és més que un documental sobre vi, és un documental sobre les arrels per les quals i corre la centenària relació de la terra i l’home, unes arrels que resisteixen a ser arrencades.

El trailer de "Mondovino"

VULNERABLE, DELICIOSAMENT VULNERABLE

2009-05-04T21:26:00.001+02:00

Sóc capritxosa. Encara no he posat un peu a terra al matí que ja demano; “cinc minuts més si us plau”. Cinc minuts més al llit és un luxe, un dels luxes que em resisteixo a perdre. Avui n’he descobert un de nou, el de sentir-me deliciosament vulnerable. Ha passat quan sortia de casa, una hora després dels “cinc minuts més”. Una brisa en procés de convertir-se en ràfega ha pres el carrer desert. Dins l’escenari només hi ha tingut cabuda un so, el dels meus cabells xocant amb l’aire. Han adquirit vida pròpia i els meus dits no tenien poder sobre ells. He desistit. De fet, m’ha agradat sentir com ballaven amb el vent sota la seva pròpia melodia i per un segon m’ha semblat tenir complex de bossa blanca de American Beauty. Durant uns instants m’he sentit estranyament vulnerable, petita com quan veus el sol afogar-se al mar i la voluntat no és suficient per congelar un moment tant natural com sorprenent.

Arribats a aquest paràgraf tinc la sensació que el meu concepte de ‘luxe’ està altament distorssionat. Segons el diccionari el luxe és “la abundància o ostentació de riquesa i grans comoditats que té una persona” o bé “despesa excessiva i supèrflua en bens de consum que no són necessaris ni imprescindibles per viure”. Tanmateix jo no veig ni or ni diamants quan els meus cabells coquetegen amb el vent, tampoc quan giro el coixí per trobar la part freda, quan aconsegueixo que no quedi cap casella a l’encreuat de El Periódico, quan veig somriure algú mentre dorm, quan una amiga aconsegueix amb bona conversa entre crepes i copes de turbio colar un raig de llum dins una setmana fosca o quan l’aire s’esmuny entre la roba mentre la velocitat corre entre les meves cames; ja sigui damunt un motor o damunt una sella anglesa.

Algunes revistes, sobretot les especialitzades en lifestyle en diuen “nou luxe” i sovint acompanyen aquesta etiqueta d’un lema: “el luxe en temps de crisis”. Si la definició és certa desitjo sincerament que estigueu en crisis des de fa temps. No m’agraden les etiquetes i crec que aquest “nou luxe” consisteix ni més ni menys en els plaers i capricis que sempre han estat a l’abast de tots. Probablement hem passat una temporada enlluernats per la brillantor dels diamants i ens hem oblidat que és molt millor deixar-se cegar pel sol o per la lluna plena. Ha arribat l’hora de recuperar els vertaders capricis; aquells que sense pagar-se resulten el millor regal de tots perquè ens converteixen en vulnerables, vius. Aquells que són eterns i a la vegada efímers, duals. Jo mai he deixat de sentir el luxe real; potser perquè encara no m’ha arribat l’hora dels diamants ja que tal com deia Holly Golightly a Breakfast at Tiffany’s “els diamants no queden bé si no passes dels quaranta”. De fet discrepo amb les paraules de la Monroe, personatge antagònic a Audrey Hepburn quan afirmava tot cantant “diamonds are a girl’s best friend” ja que els moments de luxe no sempre són fruit de la creació humana.

I per vosaltres, què és el luxe?

"ONE"

2009-04-28T23:28:00.002+02:00

Avui l’he perdut. Ha estat un adéu al qual em costarà adaptar-me; serà difícil ja que m’havia acostumat a conviure-hi. Sempre estava allà, mai m’havia deixat. Sempre fidel a mi. Sempre allà quan l’obria; per donar-l’hi forma, tocant-lo i retocant-lo amb els meus dits. Feia dies que una ombra voltava la meva habitació quan ens retrobàvem, una ombra que em deia que l’havia de deixar marxar. Avui l’he deixat; però li espera un futur millor. Tinc la certesa que ha empès el seu camí en el moment adequat. De fet, fins que no he trobat el moment perfecte no m’he decidit a esborrar-lo, literalment parlant. Ara el document “versions musicals” ha deixat la carpeta “blog” del Mac, per independitzar-se aquí.

La nostra relació fa temps que durava, gairebé des de els inicis d’aquest espai. Al principi era un comodí, aquell document previst per quan la inspiració et falla. Tanmateix, no acabava de trobar-li la forma adequada, la versió adient per ser publicat. Suposo que ho hauria d’haver suposat; les coses fàcils no em desperten interès. Era incapaç de trobar la versió musical perfecte; i per tant incapaç de publicar aquest document que ja havia abandonat la seva naturalesa de comodí. S’havia convertit en un repte tant absurd com desitjat. I així ho vaig decidir: fins que no trobés la VERSIÓ musical no deixaria marxar el document de la carpeta “blog”.

Encara no m’explico com he tardat tant en trobar la cançó; no només perquè el mateix nom indica que havia de ser aquesta sinó perquè està cantada pel gran referent del rock country americà. No podia ser altre que “One” versionada per Johnny Cash. Segurament molts coneixereu la versió original dels irlandesos U2; o també el duet de Bono amb Mary J. Blidge el qual ha saturat les ones radiofòniques durant moltes hores gràcies als 40 Principals. Tanmateix no és per això que amb quedo amb la veu profunda del “home de negre”, sinó perquè amb “One” aconssegueix fer de la música l’art més directe i resulta objectivament perfecte, un adjectiu que atribueixo rares vegades. Tot i així em remeto a la evidència i a la frase que més bé resumeix la naturalesa del mestre Cash: “si el Gran Cañon pogués cantar, sonaria com Johnny Cash”.

Avui l’he perdut. Ara l’ombra que voltava la meva habitació quan ens retrobàvem ha desaparegut perquè he trobat la VERSIÓ. Ara ha arribat el moment de donar un nou inquilí a la carpeta “blog”, un comodí pel dia en què la inspiració decideixi fer festa.